La cuina d'en Camil

"Camil Ros és el secretari general de la UGT a Girona i el seu bloc és un referent en matèria laboral. Els seus posts són pur treball artesà d’altíssim mèrit", diu Marc Vidal a l'entrada titulada Els 50 catosfèrics, de la seva bitàcola, Sortie de secours.
Tot això no tindria més importància en aquest blog de La cuina de la llista, si no fos perquè en Camil ens ha deixat un comentari una mica més abaix, i ens anuncia en el seu propi blog culinari, La cuina d'en Camil.
Ho fa a l'apartat Dels blocs als fogons, on enllaça bitàcoles relacionades amb la cuina i la restauració.
Val la pena donar un cop d'ull a tot el seu blog i preparar-se per trobar entrades com ara "Ous fregits amb tòfona i cruixent de pernil de gla".
Per llepar-se els dits...

La Porteria

Carles Pina i Estany ens ofereix una nova aportació a La Cuina de la Llista.
Avui ens parla de La Porteria, "una de les millors cuines de mercat que es poden trobar; un lloc acollidor, agradable, sense massificar".
La Porteria. Carrer de Laforja, 11 (entre Balmes i Via Augusta). Barcelona.
Telèfon: 93.218.27.88. No té pàgina web. Correu electrònic: laporteria@resencio.com. Accepten Ticket Restaurant. El preu del menú nocturn és de 22 euros.
El sopar comença amb una cata d'olis. El propietari, que realment sap d'hostaleria, ens porta tres olis, pa i olives. Fa una cata d'olis, una explicació de com són i perquè són així.
L'Ángel n'és el propietari. Té uns 35 anys i és d'aquestes persones que realment disfruten del què fan i com ho fan, que saben tot el què hi ha al plat, d'on ve i com s'ha cuinat. Jo diria que és un friki de la cuina.
Doncs l'Àngel, amb el seu domini de les eines, no té inconvenient en acabar de preparar els plats davant del client. Preparar el peix o un steak tartar són tasques que ell, a vegades, fa a prop nostre, captivant tota l'atenció amb el ritual de cuina oberta.
Una bona elecció és demanar si té algun plat especial del dia. A vegades hi ha algun peix especialment fresc que ell gustosament prepararà.
L'últim cop que hi vaig anar va venir un tomàquet molt bo, feia molt bona olor. A Barcelona no n'havia menjat mai cap així. Li vaig comentar i em va dir que "l'hem collit aquest matí de l'hort del pare". Caram!
Un altre moment vàrem demanar quin vi recomanava amb aquells plats. Ell va oferir-nos el seu propi vi: té una vinya a Burgos. Evidentment, ens va presentar el vi, va jugar amb el vi, que el diu.
De postres sol tenir alguns pastissos bons (casolans) però també, si estem de sort, té unes boles de xocolata a tres capes fetes totalment al restaurant que estan boníssimes.
Recomano anar-hi amb temps i amb ganes de disfrutar de menjar tradicional, sense grans floritures (bé, alguna s'hi pot trobar), amb matèria prima de primera qualitat, del mercat, del dia.

Algunes referències a internet són a Webares i a Restaurants OK.

Origen 99.9%

Desprès d'alguns mesos d'inactivitat, La Cuina de la Llista s'anima amb una aportació d'en Carles Pina i Estany. Avui ens parla de l'Origen 99.9%, en concret del local situat al carrer de Muntaner.
Restaurant Origen 99.9%. Carrer de Muntaner, 409. Barcelona. Telèfon: 93.201.45.79. Pàgina web: http://www.origen99.com/web/. El preu per persona d'un sopar complet (dos plats, postres i aigua) és d'uns 18 euros.
"L'Origen 99.9% és una cadena de restaurants, cinc dels quals estan a Barcelona i un a Tarragona.
Jo he estat nomès al del carrer de Muntaner, però tres cops ja. El lloc, des de fora, sembla un bar. Però no: és nomès una falsa sensació. Bàsicament és un restaurant.
El primer que crida l'atenció és la carta. Sembla una revista d'unes 50 pàgines, on s'expliquen diverses coses de la cultura catalana. Hi són els plats i s'explica de forma extensa el seu origen, zona i any. També s'explica com està cuinat, quina tradició té, etcètera. A la mateixa pàgina web es pot descarregar el menú.
La carta consta de força torrades, com ara d'escalivada, embotits i d'altres. També d'alguns farcits, com ara tomàquet farcit, poma farcida, ceba farcida... Evidentment n'hi ha força carns i alguns peixos. Els plats estan ben acabats i en el seu punt.
De postres n'hi ha des dels típics, com ara codony i formatge, mel i mató, fins a d'altres clàssics renovats, com el pa amb xocolata i oli: xocolata freda, molt espessa, dins d'un got, amb gotes d'oli i una mica de pa per sobre. Un plat típic renovat! N'hi ha una àmplia elecció.
Un detall: la música no és catalana, en general. Música moderna, a un volum agradable, molt fluix, però potser podrien posar música tradicional o moderna catalana.
Molt recomenat per qui vol provar menjar típicament català, com a casa, i a un preu molt assequible. També per qui vol ensenyar menjar català a gent de fora: millor impossible!".

Nihon Sakari, a Barcelona

Ens explica en Txerra Cirbián que prop de la seva feina hi ha un restaurant japonès que té un menú de migdia molt correcte, en la relació qualitat-preu.
Restaurant Nihon Sakari. Carrer de Girona, 88. 08009 Barcelona (Barcelonès). Telèfon 932.650.460. No té pàgina web ni e-correu.
Es tracta d'un local petit, amb personal que gairebé no parla ni el castellà, i que fa un tipus de menú de migdia senzill, quasi sempre el mateix, però que es pot menjar i amb un preu fix de 9,35 euros, amb quatre plats, beguda i postre o café inclosos.
A la nit i els festius el menú puja a 12,50 euros. Per cert, crec que no tanquen mai, una cosa molt oriental per una altra part, i perfecte per èpoques vacacionals.
Els restaurants japonesos han crescut molt a Barcelona capital i no són gaire econòmics. Aquest ho és i puc assegurar que els productes semblen molt correctes.
Per començar, et porten sempre una tovalloleta blanca, humida i calenta, per rentar-te les mans. Un costum que m'agrada molt, la veritat.
Mentre esperes la comanda, et deixen uns brots de soja dolça com mini-aperitiu.
El primer plat és una sopa de algues i tofu o un rollito de primavera.
El segon és una tapa: un parell de boletes de peix, d'empanadilles o de farcits.
El tercer és un plat d'arrós (n'hi ha de diferents tipus) o uns tallarins japonesos.
El quart és el típic sushi (peix cru amb arrós), però també es poden escollir altres coses, com ara ànec, pollastre i altres plats típics. Jo, per exemple, vaig tastar el peix cru, sense l'arrós: uns talls petits de salmó, tonyina i d'altres, amb salsa de soja.
I de postre, fruita, gelat o un cafetó.
No n'he trobat gaires enllaços sobre el restaurant: un, dins d'El placer de devorarse, un diari amb un apartat d'opinions sobre viatjes i restaurants a descubrir; i un altre, dins del blog d'Albert Ribera-Internet, tecnología, ocio, viajes, felicidad…, d'un noi que es quasi es diu com l'altre, però amb B (alta) i no V (baixa).

Ovic, a Barcelona

Divendres passat, dia 23, el nostre company Txerra Cirbián va anar a sopar al restaurant Ovic, de Barcelona, i ens explica la seva experiència.
"M'ho havien recomenat i ens vam deixar aconsellar pel xef, Pablo Castillo, un jove cuiner que ha passat per l'escola del Bulli, entre d'altres llocs... Això tenia un clar perill: el preu, que al final va ser un pel alt... Però, com que l'ocasió s'ho mereixia, no va ser cap obstacle per a disfrutar d'un excel·lent àpat".

Restaurant Ovic. Carrer d'Aribau, 106. Barcelona. De dimarts a dissabte, de 13.30 a 15.30 i de 21.00 a 23.30 hores. Telèfon: 93.451.06.91. Pàgina web: http://www.ovicrestaurant.com

El sopar va ser a base de tapes o mitges racions. Vam començar amb un carpaccio de ceps amb salseta d'oli i pinyons, una mini-torradeta amb foie, uns tomaquets confitats amb formatge de cabra, un xupito de puré de patata amb tòfona, un parell de gambes de Palamós i un parell de navalles. Com a segon plat vam prendre peix, també mitja ració, de bacallà amb salseta de ametlles.
El postre va ser un mojito de xocolata sobre galeta, massa potent per acabar l'àpat.
Tot boníssim, això sí. El compte, sense vi, va passar dels 90 euros.

També us vull comentar, i aquest potser un dels aspectes a considerar de la proposta de l'Ovic, és el seu menú de migdia, per 18,50 euros (23,50 amb aigua, vi i café inclós): es pot escollir entre una amanida Waldorf, una graella de verdures amb romescu o pèsols a la catalana, de primer; lluç a la planxa amb botifarra negra, pebrots del piquillo confitats i taronja amarga o pollastre de granja al curri amb cuscús, de segon; i cremós de café, gelats o formatge amb codony, de postre.
No és baratet, però els productes i la cuina són excel·lents.

I ara, alguns comentaris sobre l'Ovic (el nom ve del segon cognom del xef, Marianovich).
La Guillermina Botaya, parlava a El Periódico, el 2005, de "propostes encertades i molt ben fetes. I triomfen els seus menús de migdia, que combinen l'atractiu amb la dietètica."
La Judit Càlix, al suplement Èxit del mateix diari, deia que són "platos con productos de mercado, cuidados y bien realizados."
I en José Carlos Capel, fa dos anys, al diari El País: "En el fondo, es una nueva casa de comidas de estilo contemporáneo (...) se ha volcado en platos mediterráneos de influencia italo-catalana, con detalles de fusión y algunas notas de atrevimiento (...) Sus propuestas son sabrosas, carecen de adornos superfluos, se elaboran con materias primas correctas y se marcan con precios sensatos".
Podeu trobar d'altres comentaris i crítiques als webs BCNrestaurantes.com i Verema.com. També n'hi ha alguna crítica negativa, com ara la del blog Amphitrion, que comença amb un contundent "este es el primer post que escribo en el que abiertamente recomiendo no ir a un restaurante". S'ha de llegir, com ara el comentari que l'hi ha deixat en Ruben, autor del blog Comer en Barcelona.
I si voleu llegir una de les seves receptes, el programa Cuines, de TV-3, va oferir la de Closques amb perfum de llima.
En Francesc B, company de la llista, va afegir el següent comentari el 27 de març: "Jo hi vaig anar a sopar (eren dos parelles), farà uns mesos. I si tinc que menjar apretat i incomode, perquè a on hi caben quatre taules n'hi volen fotre cinc, millor em quedo a casa. El menjar estava be, que ja es molt!"

El bloc d'Encantadísimo

Aqui tenim un altre bloc on la restauració té força protagonisme, Encantadísimo. El seu autor el presenta de la següent manera: Vino, gastronomía, música, lectura, ocio, cultura y todo lo demás, incluyendo zurras a quien corresponda.
Els seus articles són crítics, i per tant molt subjectius, però considero que un cop ens familiaritzem amb el seu criteri poden ser una bona ajuda per triar un restaurant.
En el menú de la dreta d'aquest bloc trobareu la secció de Blocs culinaris on hi deixem l'enllaç.

La Paradeta, a Barcelona

L'Alfons Nonell, company de la llista de l'Internauta, fa una petita cronica en el seu dip d'un dia molt especial.
Recomana un restaurant de Barcelona on va anar-hi i que descriu de la manera següent:

La Paradeta
Carrer Comercial, 7. Barcelona.
Telèfon: 93.431.90.59.
Pàgina web: http://www.laparadeta.com/
E-correu: info@laparadeta.com

La Paradeta és un restaurant peculiar. Quan entres hi ha un taulell que simula una peixeteria, amb tot el peix a la vista. Allà tries què vols menjar i t’ho van posant.

Després demanes la beguda, i en una safata et posen el que no necessita cocció (gambes salades, ostres,…) i t’asseus a la taula. A mesura que van enllestint el menjar van cridant les taules pel número, t’aixeques i el vas a buscar.
A veure, no és un lloc massa massa íntim, és un local gran i no molt silenciós. Però és curiós i s’hi menja bé (això sí, només peix). A mi em va agradar i no em faria res tornar-hi. Tenen restaurants al Born, a Sants i a la Sagrada Família. Nosaltres vam anar al Born.

Us el recomano.

Més informació a Ciao! i a Encantadisimo