La cuina d'en Camil

"Camil Ros és el secretari general de la UGT a Girona i el seu bloc és un referent en matèria laboral. Els seus posts són pur treball artesà d’altíssim mèrit", diu Marc Vidal a l'entrada titulada Els 50 catosfèrics, de la seva bitàcola, Sortie de secours.
Tot això no tindria més importància en aquest blog de La cuina de la llista, si no fos perquè en Camil ens ha deixat un comentari una mica més abaix, i ens anuncia en el seu propi blog culinari, La cuina d'en Camil.
Ho fa a l'apartat Dels blocs als fogons, on enllaça bitàcoles relacionades amb la cuina i la restauració.
Val la pena donar un cop d'ull a tot el seu blog i preparar-se per trobar entrades com ara "Ous fregits amb tòfona i cruixent de pernil de gla".
Per llepar-se els dits...

La Porteria

Carles Pina i Estany ens ofereix una nova aportació a La Cuina de la Llista.
Avui ens parla de La Porteria, "una de les millors cuines de mercat que es poden trobar; un lloc acollidor, agradable, sense massificar".
La Porteria. Carrer de Laforja, 11 (entre Balmes i Via Augusta). Barcelona.
Telèfon: 93.218.27.88. No té pàgina web. Correu electrònic: laporteria@resencio.com. Accepten Ticket Restaurant. El preu del menú nocturn és de 22 euros.
El sopar comença amb una cata d'olis. El propietari, que realment sap d'hostaleria, ens porta tres olis, pa i olives. Fa una cata d'olis, una explicació de com són i perquè són així.
L'Ángel n'és el propietari. Té uns 35 anys i és d'aquestes persones que realment disfruten del què fan i com ho fan, que saben tot el què hi ha al plat, d'on ve i com s'ha cuinat. Jo diria que és un friki de la cuina.
Doncs l'Àngel, amb el seu domini de les eines, no té inconvenient en acabar de preparar els plats davant del client. Preparar el peix o un steak tartar són tasques que ell, a vegades, fa a prop nostre, captivant tota l'atenció amb el ritual de cuina oberta.
Una bona elecció és demanar si té algun plat especial del dia. A vegades hi ha algun peix especialment fresc que ell gustosament prepararà.
L'últim cop que hi vaig anar va venir un tomàquet molt bo, feia molt bona olor. A Barcelona no n'havia menjat mai cap així. Li vaig comentar i em va dir que "l'hem collit aquest matí de l'hort del pare". Caram!
Un altre moment vàrem demanar quin vi recomanava amb aquells plats. Ell va oferir-nos el seu propi vi: té una vinya a Burgos. Evidentment, ens va presentar el vi, va jugar amb el vi, que el diu.
De postres sol tenir alguns pastissos bons (casolans) però també, si estem de sort, té unes boles de xocolata a tres capes fetes totalment al restaurant que estan boníssimes.
Recomano anar-hi amb temps i amb ganes de disfrutar de menjar tradicional, sense grans floritures (bé, alguna s'hi pot trobar), amb matèria prima de primera qualitat, del mercat, del dia.

Algunes referències a internet són a Webares i a Restaurants OK.

Origen 99.9%

Desprès d'alguns mesos d'inactivitat, La Cuina de la Llista s'anima amb una aportació d'en Carles Pina i Estany. Avui ens parla de l'Origen 99.9%, en concret del local situat al carrer de Muntaner.
Restaurant Origen 99.9%. Carrer de Muntaner, 409. Barcelona. Telèfon: 93.201.45.79. Pàgina web: http://www.origen99.com/web/. El preu per persona d'un sopar complet (dos plats, postres i aigua) és d'uns 18 euros.
"L'Origen 99.9% és una cadena de restaurants, cinc dels quals estan a Barcelona i un a Tarragona.
Jo he estat nomès al del carrer de Muntaner, però tres cops ja. El lloc, des de fora, sembla un bar. Però no: és nomès una falsa sensació. Bàsicament és un restaurant.
El primer que crida l'atenció és la carta. Sembla una revista d'unes 50 pàgines, on s'expliquen diverses coses de la cultura catalana. Hi són els plats i s'explica de forma extensa el seu origen, zona i any. També s'explica com està cuinat, quina tradició té, etcètera. A la mateixa pàgina web es pot descarregar el menú.
La carta consta de força torrades, com ara d'escalivada, embotits i d'altres. També d'alguns farcits, com ara tomàquet farcit, poma farcida, ceba farcida... Evidentment n'hi ha força carns i alguns peixos. Els plats estan ben acabats i en el seu punt.
De postres n'hi ha des dels típics, com ara codony i formatge, mel i mató, fins a d'altres clàssics renovats, com el pa amb xocolata i oli: xocolata freda, molt espessa, dins d'un got, amb gotes d'oli i una mica de pa per sobre. Un plat típic renovat! N'hi ha una àmplia elecció.
Un detall: la música no és catalana, en general. Música moderna, a un volum agradable, molt fluix, però potser podrien posar música tradicional o moderna catalana.
Molt recomenat per qui vol provar menjar típicament català, com a casa, i a un preu molt assequible. També per qui vol ensenyar menjar català a gent de fora: millor impossible!".

Nihon Sakari, a Barcelona

Ens explica en Txerra Cirbián que prop de la seva feina hi ha un restaurant japonès que té un menú de migdia molt correcte, en la relació qualitat-preu.
Restaurant Nihon Sakari. Carrer de Girona, 88. 08009 Barcelona (Barcelonès). Telèfon 932.650.460. No té pàgina web ni e-correu.
Es tracta d'un local petit, amb personal que gairebé no parla ni el castellà, i que fa un tipus de menú de migdia senzill, quasi sempre el mateix, però que es pot menjar i amb un preu fix de 9,35 euros, amb quatre plats, beguda i postre o café inclosos.
A la nit i els festius el menú puja a 12,50 euros. Per cert, crec que no tanquen mai, una cosa molt oriental per una altra part, i perfecte per èpoques vacacionals.
Els restaurants japonesos han crescut molt a Barcelona capital i no són gaire econòmics. Aquest ho és i puc assegurar que els productes semblen molt correctes.
Per començar, et porten sempre una tovalloleta blanca, humida i calenta, per rentar-te les mans. Un costum que m'agrada molt, la veritat.
Mentre esperes la comanda, et deixen uns brots de soja dolça com mini-aperitiu.
El primer plat és una sopa de algues i tofu o un rollito de primavera.
El segon és una tapa: un parell de boletes de peix, d'empanadilles o de farcits.
El tercer és un plat d'arrós (n'hi ha de diferents tipus) o uns tallarins japonesos.
El quart és el típic sushi (peix cru amb arrós), però també es poden escollir altres coses, com ara ànec, pollastre i altres plats típics. Jo, per exemple, vaig tastar el peix cru, sense l'arrós: uns talls petits de salmó, tonyina i d'altres, amb salsa de soja.
I de postre, fruita, gelat o un cafetó.
No n'he trobat gaires enllaços sobre el restaurant: un, dins d'El placer de devorarse, un diari amb un apartat d'opinions sobre viatjes i restaurants a descubrir; i un altre, dins del blog d'Albert Ribera-Internet, tecnología, ocio, viajes, felicidad…, d'un noi que es quasi es diu com l'altre, però amb B (alta) i no V (baixa).

Ovic, a Barcelona

Divendres passat, dia 23, el nostre company Txerra Cirbián va anar a sopar al restaurant Ovic, de Barcelona, i ens explica la seva experiència.
"M'ho havien recomenat i ens vam deixar aconsellar pel xef, Pablo Castillo, un jove cuiner que ha passat per l'escola del Bulli, entre d'altres llocs... Això tenia un clar perill: el preu, que al final va ser un pel alt... Però, com que l'ocasió s'ho mereixia, no va ser cap obstacle per a disfrutar d'un excel·lent àpat".

Restaurant Ovic. Carrer d'Aribau, 106. Barcelona. De dimarts a dissabte, de 13.30 a 15.30 i de 21.00 a 23.30 hores. Telèfon: 93.451.06.91. Pàgina web: http://www.ovicrestaurant.com

El sopar va ser a base de tapes o mitges racions. Vam començar amb un carpaccio de ceps amb salseta d'oli i pinyons, una mini-torradeta amb foie, uns tomaquets confitats amb formatge de cabra, un xupito de puré de patata amb tòfona, un parell de gambes de Palamós i un parell de navalles. Com a segon plat vam prendre peix, també mitja ració, de bacallà amb salseta de ametlles.
El postre va ser un mojito de xocolata sobre galeta, massa potent per acabar l'àpat.
Tot boníssim, això sí. El compte, sense vi, va passar dels 90 euros.

També us vull comentar, i aquest potser un dels aspectes a considerar de la proposta de l'Ovic, és el seu menú de migdia, per 18,50 euros (23,50 amb aigua, vi i café inclós): es pot escollir entre una amanida Waldorf, una graella de verdures amb romescu o pèsols a la catalana, de primer; lluç a la planxa amb botifarra negra, pebrots del piquillo confitats i taronja amarga o pollastre de granja al curri amb cuscús, de segon; i cremós de café, gelats o formatge amb codony, de postre.
No és baratet, però els productes i la cuina són excel·lents.

I ara, alguns comentaris sobre l'Ovic (el nom ve del segon cognom del xef, Marianovich).
La Guillermina Botaya, parlava a El Periódico, el 2005, de "propostes encertades i molt ben fetes. I triomfen els seus menús de migdia, que combinen l'atractiu amb la dietètica."
La Judit Càlix, al suplement Èxit del mateix diari, deia que són "platos con productos de mercado, cuidados y bien realizados."
I en José Carlos Capel, fa dos anys, al diari El País: "En el fondo, es una nueva casa de comidas de estilo contemporáneo (...) se ha volcado en platos mediterráneos de influencia italo-catalana, con detalles de fusión y algunas notas de atrevimiento (...) Sus propuestas son sabrosas, carecen de adornos superfluos, se elaboran con materias primas correctas y se marcan con precios sensatos".
Podeu trobar d'altres comentaris i crítiques als webs BCNrestaurantes.com i Verema.com. També n'hi ha alguna crítica negativa, com ara la del blog Amphitrion, que comença amb un contundent "este es el primer post que escribo en el que abiertamente recomiendo no ir a un restaurante". S'ha de llegir, com ara el comentari que l'hi ha deixat en Ruben, autor del blog Comer en Barcelona.
I si voleu llegir una de les seves receptes, el programa Cuines, de TV-3, va oferir la de Closques amb perfum de llima.
En Francesc B, company de la llista, va afegir el següent comentari el 27 de març: "Jo hi vaig anar a sopar (eren dos parelles), farà uns mesos. I si tinc que menjar apretat i incomode, perquè a on hi caben quatre taules n'hi volen fotre cinc, millor em quedo a casa. El menjar estava be, que ja es molt!"

El bloc d'Encantadísimo

Aqui tenim un altre bloc on la restauració té força protagonisme, Encantadísimo. El seu autor el presenta de la següent manera: Vino, gastronomía, música, lectura, ocio, cultura y todo lo demás, incluyendo zurras a quien corresponda.
Els seus articles són crítics, i per tant molt subjectius, però considero que un cop ens familiaritzem amb el seu criteri poden ser una bona ajuda per triar un restaurant.
En el menú de la dreta d'aquest bloc trobareu la secció de Blocs culinaris on hi deixem l'enllaç.

La Paradeta, a Barcelona

L'Alfons Nonell, company de la llista de l'Internauta, fa una petita cronica en el seu dip d'un dia molt especial.
Recomana un restaurant de Barcelona on va anar-hi i que descriu de la manera següent:

La Paradeta
Carrer Comercial, 7. Barcelona.
Telèfon: 93.431.90.59.
Pàgina web: http://www.laparadeta.com/
E-correu: info@laparadeta.com

La Paradeta és un restaurant peculiar. Quan entres hi ha un taulell que simula una peixeteria, amb tot el peix a la vista. Allà tries què vols menjar i t’ho van posant.

Després demanes la beguda, i en una safata et posen el que no necessita cocció (gambes salades, ostres,…) i t’asseus a la taula. A mesura que van enllestint el menjar van cridant les taules pel número, t’aixeques i el vas a buscar.
A veure, no és un lloc massa massa íntim, és un local gran i no molt silenciós. Però és curiós i s’hi menja bé (això sí, només peix). A mi em va agradar i no em faria res tornar-hi. Tenen restaurants al Born, a Sants i a la Sagrada Família. Nosaltres vam anar al Born.

Us el recomano.

Més informació a Ciao! i a Encantadisimo

Fonda El Camí, a Cambrils

Quan parlo de aquesta fonda, sempre dic que és una d'aquelles de tota la vida... Es va fundar el 1962 i jo vaig neixer un any després i com la meva família materna és cambrilenca, doncs sempre l'he vist oberta.

Fonda El Camí. Carrer de Jacint Verdaguer, 17. Cambrils (Baix Camp). Tarragona. Telèfon: 977.360.302. Fax: 977.791.125.
No té pàgina web ni correu electrònic.

Es troba situada al Cambrils poble, el de pagès d'abans, molt diluït per l'abandonament de la pagesia en favor de la construcció. La fonda continua oferint el que s'espera d'un establiment d'aquestes característiques, un preu mòdic pel que fa a la restauració i a l'hospedatge, sense ostentacions però adaptant-se a les exigències dels clients actuals, d'aqui la seva reforma l'any 2006 amb una nova decoració que podrà agradar més o menys, però que manté el tracte cassolà d'una fonda de tota la vida.
A Cambrils hi ha molt bons restaurants, alguns de renom, però ni la butxaca ni l'estòmac estàn sempre disposats pels excessos. Els preus de la fonda són mòdics en tots els sentits, en el menú d'entre setmana, el de cap de setmana, la carta i l'hospedatge.
El darrer que he provat és el menú d'entre setmana, a 10 euros. Aquell dia havia el següent: de entrants, amanida, escudella i sucs; de primer plat, espagueti carbonara i fessols amb llonganissa; de segon plat, bistec a la planxa, llom a la planxa, xurrasco al forn, calamars a la planxa (frescos!) i bacallà al romesco; de postres, fruita, sorbets, gelats iogurts, flam cassolà i tarta.
El menú de cap de setmana el vaig provar l'agost passat, no recordo el preu, però en tot cas la relació qualitat/preu era molt correcte.
Tot i que no entra dins dels objectius d'aquest bloc us poso uns preus orientatius de quan costa l'hospedatge en mitja pensió per si us interesa. El segon preu és de la habitació que dóna al pati interior, sé que hi ha habitacions que tenen una petita terrassa amb vistes al pati, però no puc assegurar que totes en tinguin: fins l'abril 31 i 38 euros; fins el juny, 34 i 41 euros; juliol, agost i fins l'11 de setembre, 41 i 48 euros.
En definitiva, un lloc econòmic amb un tracte afable i menjar cassolà, apte per totes les butxaques i estòmacs.

El bloc de la Raquel Ritz

Encara que no és habitual, perquè aquí escribim recomanacions dels llistaires, avui he trobat un bloc aliè que ens pot servir d'orientació en alguna ocasió.
Porta com a nom Raquel Ritz, el subtitula com a "coses sobre viatges, restauració, informació útil..." i alguna de les entrades que he llegit són molt correctes.

Can Josep, a Bot

Hotel-Restaurant Can Josep.
Avinguda de Catalunya, 34.
Bot. Terra Alta.
Telèfon: 977.428.240.
Fax: 977.428.345.
Pàgina web a internet: www.canjosep.com

Vam anar-hi dues persones. De primer, vam demanar una amanida de cabdells amb tonyina i anxoves i carpaccio de bacallà amb fons de tomàquet natural. De segon, dos farcells de butifarra de ceba amb tomàquet badat. I de postre, pinya natural i gelat de vainilla banyat amb xocolata calenta. Cafè i tallat. Preu total: 21 euros. Cadascú? No, no... Tots dos.

Això és el menú que vam fer a Can Josep: 9,50 euros per cap. És el menú d'entre setmana. El de festius i vespres surt per 15 euros. La carta no la vaig poder veure ja que acabaven de tornar de les vacances d'hivern i l'estàven remodelant encara. A la seva pàgina web hi ha una selecció de plats però sense preu.

En una publicació que portàvem de la comarca parlava del menú de la Terra Alta que ofería el restaurant: amanida, escalivada, truita (d'ous) amb suc, embotits de la zona, un pernil per anar tallant... Li vaig preguntar a la mestressa si el continuaven fent. La resposta ens va sorprendre, però favorablement: ja no el feien, va arribar un punt que servien uns 150 menús cada dia del cap de setmana, gent de la zona que anava a fartar-se, el pernil no era consumit si nó saquejat literalment. Això no era el que volien, guanyaven diners però no gaudien del que feien. I van decidir canviar radicalment la seva estratègia, van triar cercar una clientela que sabès
apreciar els plats d'abans amb un toc de modernitat i amb una presentació més estilitzada, però sense arribar a la cuina d'autor, i aquesta idea també ha impregnat una mica el seu menú diari.

El dia que vam anar n'hi havia el següents plats:
Primers: Amanida verda, Amanida catalana, Sopa, Fessols amb xoriço, Tallarines amb tomàquet, Cabdells amb tonyina i anxoves, Carpaccio de bacallà sobre tomàquet natural.
Segons: Pollastre a la brasa, Llonganissa a la brasa, Callos de vedella, Croquetes cassolanes, Calamars a la romana, Lluç a la planxa, Pescadilla, Farcells de botifarra de ceba amb tomàquet badat.
La qualitat del que vam menjar i les idees clares de la família que regenta aquest hotel em porta a recomanar-lo amb la seguretat que quedarem ben servits triem el que triem.

Miralles, a Horta de Sant Joan

Hotel-Restaurant Miralles.
Avinguda de la Generalitat, 19.
Horta de Sant Joan. Terra Alta.
Telèfon: 977.43.55.55.
Fax 977.43.55.77.
Pàgina web: www.hotelmiralles.com
Correu electrònic: info@hotelmiralles.com

A Horta de Sant Joan hi va anar a parar Picasso per a recuperar la seva salut. Ho va aconseguir, i, a més a més, va trobar en el paisatge de la zona la inspiració del que seria un nou moviment artístic, el cubisme.

La meva recomanació parteix de la base que estem bé de salut, així podrem gaudir de la cuina d'aquest restaurant sense cercar cap més inspiració que no sigui la d'omplir els nostres sentits amb els plats que ens serviran.
La història de l'actual hotel va lligada a la del seu propietari, en Salvador Miralles, un antic pastor del poble que li va trobar gust a l'ofici de restaurador després de pasar unes temporades treballant a la Costa Brava. Podreu trobar una mica més d'informació a la pàgina de l'hotel.

Anem pel tema del tiveri, que és el que ens interesa. Entre setmana hi ha un menú a 8,50 euros: quatre o cinc plats de primer i potser algun més de segon. Els plats són cassolans i les raccions, abundants, tenint en compte el preu. I per a mi, la relació qualitat/preu és molt bona. Com a mostra un botó: si demaneu carn de xai, hi posen costelles i mitjanes, tres talls, i d'acompanyament, patates fregides, que són naturals i no congelades.
La carta, que podeu consultar a la seva pàgina web amb els preus inclosos, surt per uns 30 euros per persona amb vi de la casa.


Només vull destacar un plat que no es pot menjar enlloc més: el crestó, l'especialitat de la casa. I què és el crestó?: "El crestó és l'exemplar mascle de cabra celtibèrica (blanca) castrat de petit, que es cria de manera natural a la muntanya durant dos anys, com a màxim, i després es porta a taula sent una carn exquisida que no té res a veure amb altres carns roges."

La cabra blanca es va extingir dels Ports de Tortosa-Beseit fa uns 50 anys, però en Salvador Miralles va recuperar l'espècie i ara disposa d'un ramat de 500 cabres al poble de Tivisa, que ofereix en el seu restaurant tal com es menjava a la zona.
En Pere Tàpies diu el següent d'aquest plat: "Te la serveixen amb un escabetx tradicional, les herbes corresponents i lliure de qualsevol fanfàrria, ja que és un plat senyorivol i no li calen més acompanyaments. "
El resultat és una carn molt tendre amb un escabetx molt suau, amb el julivert i l'orenga silvetres, que no es repeteix la resta del dia.

En definitiva, un lloc molt i molt recomenable.