Ovic, a Barcelona

Divendres passat, dia 23, el nostre company Txerra Cirbián va anar a sopar al restaurant Ovic, de Barcelona, i ens explica la seva experiència.
"M'ho havien recomenat i ens vam deixar aconsellar pel xef, Pablo Castillo, un jove cuiner que ha passat per l'escola del Bulli, entre d'altres llocs... Això tenia un clar perill: el preu, que al final va ser un pel alt... Però, com que l'ocasió s'ho mereixia, no va ser cap obstacle per a disfrutar d'un excel·lent àpat".

Restaurant Ovic. Carrer d'Aribau, 106. Barcelona. De dimarts a dissabte, de 13.30 a 15.30 i de 21.00 a 23.30 hores. Telèfon: 93.451.06.91. Pàgina web: http://www.ovicrestaurant.com

El sopar va ser a base de tapes o mitges racions. Vam començar amb un carpaccio de ceps amb salseta d'oli i pinyons, una mini-torradeta amb foie, uns tomaquets confitats amb formatge de cabra, un xupito de puré de patata amb tòfona, un parell de gambes de Palamós i un parell de navalles. Com a segon plat vam prendre peix, també mitja ració, de bacallà amb salseta de ametlles.
El postre va ser un mojito de xocolata sobre galeta, massa potent per acabar l'àpat.
Tot boníssim, això sí. El compte, sense vi, va passar dels 90 euros.

També us vull comentar, i aquest potser un dels aspectes a considerar de la proposta de l'Ovic, és el seu menú de migdia, per 18,50 euros (23,50 amb aigua, vi i café inclós): es pot escollir entre una amanida Waldorf, una graella de verdures amb romescu o pèsols a la catalana, de primer; lluç a la planxa amb botifarra negra, pebrots del piquillo confitats i taronja amarga o pollastre de granja al curri amb cuscús, de segon; i cremós de café, gelats o formatge amb codony, de postre.
No és baratet, però els productes i la cuina són excel·lents.

I ara, alguns comentaris sobre l'Ovic (el nom ve del segon cognom del xef, Marianovich).
La Guillermina Botaya, parlava a El Periódico, el 2005, de "propostes encertades i molt ben fetes. I triomfen els seus menús de migdia, que combinen l'atractiu amb la dietètica."
La Judit Càlix, al suplement Èxit del mateix diari, deia que són "platos con productos de mercado, cuidados y bien realizados."
I en José Carlos Capel, fa dos anys, al diari El País: "En el fondo, es una nueva casa de comidas de estilo contemporáneo (...) se ha volcado en platos mediterráneos de influencia italo-catalana, con detalles de fusión y algunas notas de atrevimiento (...) Sus propuestas son sabrosas, carecen de adornos superfluos, se elaboran con materias primas correctas y se marcan con precios sensatos".
Podeu trobar d'altres comentaris i crítiques als webs BCNrestaurantes.com i Verema.com. També n'hi ha alguna crítica negativa, com ara la del blog Amphitrion, que comença amb un contundent "este es el primer post que escribo en el que abiertamente recomiendo no ir a un restaurante". S'ha de llegir, com ara el comentari que l'hi ha deixat en Ruben, autor del blog Comer en Barcelona.
I si voleu llegir una de les seves receptes, el programa Cuines, de TV-3, va oferir la de Closques amb perfum de llima.
En Francesc B, company de la llista, va afegir el següent comentari el 27 de març: "Jo hi vaig anar a sopar (eren dos parelles), farà uns mesos. I si tinc que menjar apretat i incomode, perquè a on hi caben quatre taules n'hi volen fotre cinc, millor em quedo a casa. El menjar estava be, que ja es molt!"