diumenge, de març 26, 2006

Albarakah, a Barcelona

En Txerra Cirbián ens avisa: a qui no li agradi la cuina àrab, no cal que segueixi llegint.

Restaurant Albarakah. Carrer de València, 204. Barcelona (Barcelonès). Telèfon: 93.323.46.51. Horari: de 13.30 a 16.00 i de 20.30 a 0.00 hores (tanca dilluns i diumenge nits). Divendres i dissabte hi ha una noia que balla la dança del ventre, cap a les 23.00 hores. Preus: de 15 a 20 euros per cap; menú de migdia, 9 euros. No té pàgina web, pero en podeu trobar informació a aquests enllaços: Accua.com, BarcelonaGusto.com, La Netro, BCN Restaurants y sobre tot Karakia, l'espai de TV-3.

Us confesso que va ser un metge sirià el que me'n va parlar. Els propietaris són un jordà i una catalana; els cuiners tambè són jordans i hi ha un cambrer libanès. Quan entres passes per davant la cuina i veus el que fan. També es veu, per exemple a l'Ugarit, a Gràcia, que és potser un dels millors en relació qualitat-preu, encara que és molt repetit i serveixen massa ràpid (bé, ja us en parlaré un altre dia).
Vam preguntar què podiem prendre i ens van aconsellar un mazzah, un combinat d'entrants: platets petits amb humus (puré de cigrons), mutable (puré d'albergínies), sadjiki (crema de iogur amb cogombre), fulles de parra amb arrós...
Encara que el seus millors plats de segons són de carn, sobre tot, de xai (xix-kebah, per exemple; també el xix-taouk, de pollastre; o la carn picada o kefta), nosaltres vam optar per un burgol, un plat de sèmola de blat iraquià amb verduretas que era boníssim.
A l'apartat de vins, la carta era correcta i no massa llarga. La mestressa ens va sugerir un Ksara, un vi negre libanès que ha tingut alguns premis. Va ser una sorpresa agradable: suau i potent.
L'amo ens va convèncer de prendre un parell de pastissets àrabs, i va encertar: eren bons, dolços i gens empalagosos.
Vam pagar uns 36 euros i abans de marxar, va sortir la noia que ballava la dança del ventre. Increïble poder ballar en un espai tan petit, però ho va fer i molt bé. A les senyores que hi havia els va agradar molt, i als senyors també :)