Les Cols d'Olot

En Txerra Cirbián ens fa un comentari molt personal (ho acaba de publicar al seu bloc) del seu pas pel restaurant Les Cols, d'Olot.
No és un lloc baratet: al contrari... El menú degustació puja a 58 euros per cap!

Les Cols. Mas les Cols. Carretera de la Canya, s/n. Olot. Telèfon: 972.26.92.09. Pàgina web: http://www.lescols.com. Horaris: cada dia, de 13.00 a 15.30 i de 20.30 a 22.30 hores, menys diumenges, festius, i dilluns i dimarts nits.

Fa uns dies, al principi de desembre, vam anar a dinar a Les Cols, el restaurant que la cuinera Fina Puigdevall té a Olot, amb una estrella Michelin.
El que segueix és el relat de l'àpat, amb les seves sensacions, virtuts i defectes.
Una noia vestida de negre, amb davantal ocre, ens va rebre i ens va conduir cap al jardí.
La noia ens va oferir un aperitiu. Vam pensar que potser seria un pèl car, però com la ocasió s'ho mereixia, vam acceptar. Ens va portar una copa de cava Raventós i Blanc i una tapeta, un quadrat de coca de tres per tres centímetres, amb uns trossets d'embotits artesans a sobre.
Vam veure passar la Fina i vam aprofitar per parlar uns minuts sobre els 16 anys que porta des de que va obrir el seu restaurant, i com ha vist recompensada la seva feina amb bones crítiques, com la de la guia vermella francesa, i els molts clients...
Uns moments més tard va aparèixer l'home de la Fina, un afable advocat reconvertit a maître.
Ens va acompanyar cap a la taula, al temps que ens ensenyava les diferents sales privades que tenen per a grups: ens va sobtar la decoració, el contrast entre les parets centenàries de la masia i el daurat de les cadires i les taules, el verd càlid de l'herba i el tacte fred del metall, ferro i llautó...
Un cop asseguts va començar el recital culinari.
El somelier ens va suggerir un vi Joncaria barrica DO Empordà - Costa Brava, i ens va deixar triar entre tres o quatre tipus de pa de llenya dels Hostalets d'en Bas i entre mitja dotzena d'olis que, amb una miqueta de sal, van quedar sobre la taula per fer gana mentre esperàvem el menú degustació:
1.Tapeta freda de vellut de bolets i ou.
2.Una altra tapeta freda de rovellons de Surroca, amb dent de lleó, herbes, pinyons, tortell d'Olot i un matís suau d'all i julivert.
3.Patates amb suc: un petit cub de patata, de dos per dos centímetres, amb una textura quasi gelatinosa i feta amb oli d'eucaliptus.
4.Moniato al caliu, escalivat amb carbó, oli de cendra, taronja i vainilla.
5.Fesols de Santa Pau, varietat tavella brisa, amb botifarra de perol esparracada.
6.Bacallà, pil-pil, panses, raïm i avellanes (encara que el menú deia nous).
7.Arrós de pagès amb calamars de llauna (!), escarlots, crestes de gall, bitxos i escarola.
8.Costelló de porc, col, cotnes, codonyat de pera i sagí.
9.Formatges catalans: vam tastar-ne tres o quatre amb el contrast de dos tipus de melmelades, una de albergínia i poma i una altra, de taronja i pastanaga.
10. Suc, sorbet, borratxo i tocinet de mandarina.
11. Flam, caramel, castanyes, caqui i cítrics.
12. Ratafia, piruleta dolça, rodones de xocolata i altres.
En aquest menú hi havia algunes coses sorprenents, poques, com ara el moniato o el cub de patata, tot i que ens hi sobrava el gust d'eucaliptus, però n'hi havia d'altres que eren més clàssiques com l'arròs o els fesols de Santa Pau, el bacallà o el costelló.
Amb tot, és un restaurant a tenir en compte, la reconversió de l'espai s'ho val. A més a més, els pavellons que han creat per dormir han rebut un premi FAD!
Vam prendre un cafetó, sense licors, i va arribar el compte... No cal dir la xifra: era alta... més o menys la prevista.
Ens va sobtar que s'indiqués a part el pa i l'oli: 5 euros per cap (més de 800 de les antigues pessetesquan una garrafa d'oli de cinc litres surt per menys de 30 euros!
I relativament car també el preu del vi, l'aigua i els cafès, tot i que en aquests temes cada restaurant fa el que vol: 23, 4 i 3 euros, respectivament.
Estic segur que si tot això s'hagués incorporat al preu global del menú degustació no ens hagués sobtat tant.

Piratas, a Barcelona

Lo Vilot fa aquí una molt bona proposta per algú que vulgui anar a L'Auditori o al TNC... encara que, com diu ell mateix "de fet no calen excuses; també és un bon lloc on fer un sopar íntim i aqui ho deixo" ;-)

Piratas. A Carrer d'Ausiàs Marc, 157. Barcelona (Barcelonès). Telèfon: 93.245.75.42. Obre de dilluns a divendres. Important: no admeten tarjes de crèdit; és paga en metàl·lic.

És un restaurant de tan sols quatre taules (ni una més). No té bar: només es per a menjar. No és barat, gens, però és ideal per aquelles nits que no vols oblidar i vols quedar bé; val la pena.
Té el que diríem delicadeses o, per que s'entengui, “pijades”: ibèrics, formatges francesos, fuà, salmó, etcètera... uns bons pans torrats i ben sucats, un bon vi (te una excel·lent bodega), uns cafetons més unes copes van preparar el terreny del concert al que vam anar (és a 50 metres de L'Auditori). Total: 30 euros per cap.

Compte, insisteixo, que només té quatre taules (amples, això si). Per aquests motiu és millor reservar. Nosaltres vam començar a sopar a 2/4 de 8 (per fi, algú te un horari raonable) ... i era la única taula que quedava lliure! Tots els que van arribar després, uns quants, tenien que recular.

Va ser una sorpresa, d'allò que no esperes (és lo millor). Per a una altra vegada ja ho sabem. Un d'aquells llocs que, fins i tot pels de la capital, està tant amagat que difícilment la gent coneixerà.

Tanca els dissabtes i diumenges: un bon negociet, d'aquells que a molts ens agradaria tenir.

Aqui os deixo l'enllaç d'uns comentaris més sobre el restaurant, al web de Verema.com.

Cardona 7, a Vic

En Txerra Cirbián ens va recomanar aquest restaurant el mes de març, però ha retocat algunes coses. El comentari inicial està més a sota... al inici, el més actual

Cardona 7. Cardona, 7. Vic (Osona, Barcelona). Telèfon: 93.886.38.15. No té pàgina web, però podeu demanar que us enviin la carta de temporada a l'adreça de correu electrònic dani@nine.ch
Té un horari ben curiós: obre de dimarts a divendres, de 20.00 a 0.00 hores; dissabte, també de 13.00 a 16.00 hores; i diumenge tan sols de 13.00 a 16.00 hores. Preu del menú degustació: 30 euros. Vi, aigua i café, apart.

Vam estar dissabte passat, 12 d'agost, i vam prendre el menú degustació, amb un vi de la casa, un rioja correcte (6 euros més). No m'havia recordat de les grans fotos de les parets: bars i restaurants de carretera, alguns destartalats... Potser un símbol a recuperar, com va fer en Bigas Luna en alguna de les seves pel·lis. També apareixen noms de tapes i preus, com fan alguns restaurants bascos.
Els plats del menú: un petit cub de poma, ceba i foie, que es desfeia a la boca; unes sardines marinades amb tres tipus d'enciam; pasta farcida de verduretes al vapor, estil oriental; llom de bacallà; farcellets de carn i, de postre, flan de mango amb nata (potser lo més fluixet de la nit).

Comentari del 17 de març del 2006 (també d'en Txerra).

Cardona 7 és perfecte pel cap de setmana... És un d’aquells llocs secrets... però per compartir.
No fa massa temps hi havia a Vic un “un estrella” Michelin amb el nom del seu cuiner: Jordi Parramon. Deien, i no sé si és cert, que fart de que els seus propis amics no poguessin anar-hi i d’altres qüestions va decidir tancar... i reobrir amb un altre estil.
El resultat és el Cardona 7, nom i número del carrer on hi havia el Parramon, a la vora de la plaça Major de Vic, ciutat que us convido a conèixer encara que hi hagi boira.
El Cardona 7 és ara un restaurant estil d’un bar de tapes: ofereix una carta de mitges racions que es poden anar demanant segons la gana de cadascú.
Però el que us recomano de tot cor és el seu menú degustació per 30 euros: cinc plats (de mitja ració) i postre; vi a part, amb ofertes com ara les seves sardines marinades amb tomàquet, els niguiris i el sushi (té coses orientals curioses), la cassoleta de cigrons, els peus de porc com li rota (per exemple, amb sobrasada), el bacallà en mil maneres, la carn al seu punt... I sempre amb una matèria primera d'excel·lent qualitat.
Aquest Nadal, oferia un menú a base de crema de ceps, terrina de fetge d’ànec, figues i torradetes d’olivada, cua de rap amb suquet de verduretes; un farcit de col amb l'entrecot a dins; espàrrecs i salsa d’oporto i souflé de xocolata. Tot, per 40 euros!
S'hi pot anar amb nens, perquè el lloc, amb taules de fusta i estalvis de plàstic ho permet, encara que no s’ha de tenir pressa. Bona cuina, moderna i a uns preus ajustats.
(alguns comentaris sobre el tema els podeu trobar a aquesta llista de discussió de Verema.com).

Patagonia, a Barcelona

Desprès d'uns quants restaurants orientals, en Txerra Cirbián proposa un restaurant argentí al centre de Barcelona, a la cantonada oposada a la de l'Hotel Palace (l'antic Ritz).

Restaurant Patagonia Beef & Wine. Gran Via de les Corts Catalanes, 660. Barcelona (Barcelončs). Telèfon: 93.304.37.35. Encara no té web ni correu electrònic. Preus: de 30 a 35 euros. Tanca els diumenges.

El local és el de l'antiga Joieria Sunyer, de la qual en queden encara alguns elements arquitectónics i decoratius, peró el que destaca són unes grans fotos amb prats i bestiar i amb vinyes.

Ja se sap que quan es parla d'Argentina, es parla de carn. El mateix nom del restaurant ho confirma: carn i vi. Per això, la oferta és molt clara. L'entrant (o primer) és el típic xoriço criollo, la llonganissa i les botifarres de carn de bou, les empanades i verdures a la graella. I com plat principal, la carn, en racions de 250, 350 i 500 grams, i en dos preparacions bàsiques, el bife (entrecot) i el llom (filet), amb diverses salses i complements. Nosaltres vam tastar el filet amb salsa de múrgoles flamejades al brandi i el bife amb foie d'ànec. La carn era collonuda (sembla ser que un dels socis és un gran ramader i exportador argentí). No vam prendre postres; èrem molt tips.
Per compensar aquesta absència en aquest apartat, afegeixo l'opinió de la crítica de gastronomia d'El Periódico, la Guillermina Botaya, quan va obrir el restaurant, fa uns mesos: "La carta es completa amb un bufet de amanides i una deliciosa rebosteria. Inexcusables els pastissets de dolç de llet amb quenelle gelada, el milfulles de fruits vermells, el pastís tatin i el tiramisú".
A l'apartat de vins, ella va escriure: "El celler de l'establiment inclou les principals denominacions d'origen espanyoles i les millors referències argentines: deixant-se aconsellar es descobreixen autèntiques joies."
La veritat és que nosaltres vam tastar un vi negre argentí (no recordo el nom, la veritat). Era bo, però m'estimo més un Rioja o un Ribera de Duero. Al final no vam passar dels 25 euros per cap.
Que vagi de gust, sobre tot pels carnívors.

Ot, a Barcelona

"Com que fa algun temps que no parlem de cuina creativa, aquesta entrada és per un dels primers restaurants d'aquest tipus que vaig visitar", explica en Txerra Cirbián.
En efecte, ja fa uns deu anys, l'Ot va ser un dels primers restaurants de Barcelona capital en oferir un menú degustació "a l'estil" dels del Ferran Adrià, però a un preu més raonable (preus irraonables són els 130 euros de l'Evo d'en Santi Santamaria).

Restaurant OT. Carrer de Còrsega, 537. Barcelona (Barcelonès). Telèfon 93.435.80.48. S'aconsella reservar. Pàgina web: http://www.otrestaurant.net/. Adreça de e-correu: otrestaurant@hotmail.com

"Recordo que la primera vegada que hi vaig anar al seu repetit local de Gràcia (ara són a un més ample, prop de la Sagrada Família), em vam sorprendre. Era (i és) un menú degustació fix, que canvia cada mes. Consiteix en un parell d'aperitius, un parell d'entrants, un peix, una carn i dos postres, encara que actualment ofereixen un menú reduït i també els plats de mida normal, de ració."
"Va ser la primera vegada, també --i vaig pensar aleshores que era una xorradeta de modernets-- en que ens van possar oli verge d'oliva i diferents pans per sucar, com mig aperitiu."
"Nosaltres vam anar a celebrar un aniversari i vam prendre el següent menú: salmó fumat amb espècies del món; crema de remolatxa, formatge fresc i vinagre; braç de gitano de mango i foie amb dalira i café; rissotto de tripetes de bacallà, sobrassada i taronja; lluç amb celeri, crestes de gall i salsa de pollastre; filet de porc ibèric amb plumcake de farigola i puré de carbassa; corte de cacau i xocolata blanca amb pipes; i una sopeta de pastanaga claffotis de safrà i sorbet de pinya."
Tot plegat, impressionant.
De vins, vam prendre un vi blanc de Costers del Segre. Amb cafés, em sembla recordar que vam pagar uns 40 euros per cap. "Pot semblar car, però val la pena".

El cuiner Ferran Caparrós és el xef i propietari del local i, segons aquest enllaç, "va arribar a l’alta gastronomia procedent de l’alta pastisseria. El seu mestre va ser Antoni Escribà, i això fa que els seus postres també siguin exquisits." A la xarxa n'hi ha molta informació, com ara a Verema.com, on hi ha comentaris de clients molt satisfets.

El sopar de l'Internauta

Aquesta és la crònica del sopar de l'Internauta, dissabte passat, 27 de maig, a la Taberna de la Granota, a Sils. En un altre moment ja tindrem temps de fer la crítica gastronòmica del restaurant que, com tots, va tenir els seus punts positius i alguns de més fluixets.

La cita era entre dos quarts de nou i les nou, i la puntualitat, més que correcta.
A poc a poc va començar el degoteig d'internautes. La Mercè i en Rossend; en Txerra i la Roser; la Montserrat i en Ramon; en Joan Lluís i la Cori. L'un va preguntar a l'altre: què sou els del sopar de l'Internauta? Perquè, és clar, alguns no havien estat mai a cap de les trovades.

El personal anava arrivant amb una cadència més pròpia de la cerimonia dels Oscars que no pas d'un sopar d'amics: en Pere, l'alma mater del sopar, amb la Pino, en Josep Maria amb la Núria, en Jordi amb la Pura, en Kiqu amb la Pilar...

Al voltant d'un quart de deu va arribar un dels tres "singles" de la nit, en Toni, amb una samarreta de Cracròvia molt maca. Minuts abans ho havia fet l'Ermengol i l'últim seria l'Òscar, desprès de deixar als seus nens ja dormits, a casa, amb la seva dona: tot un esforç, perquè viatjar des de Barcelona per anar a un sopar té el seu mèrit. De fet, tots nosaltres vam fer aquest esforç i el resultat va compensar.

A partir d'aquell moment la trobada es va convertir en una espècie de Sonimag. Va ser un moment memorable: com al llunyà Oest americà, un treia la càmara i un altre també; una foto per aquesta banda, dues més per l'altra. Es que, això de les digitals ha revolucionat el món (i l'economia) de la fotografia.

Vam seure a taula i les cambreres van demanar quin era el segon plat que cadascú volia. La idea era fer un tast d'entrants i un segon a escollir. Mentres esperàvem que l'Òscar arribés ens van posar uns talls de fuet, unes arbequines i els porrons de vi per anar fent més gana!!! Un cop hi erem tots els comensals va començar la desfilada de platets: unes amanides, els cargols, unes patates amb carn i ou... i les famoses granotes que donen nom al restaurant. També es cert que no tothom és amant de cargols i de granotes, així que alguns es van menjar el que altres no volien.

Entre plat i plat, xerrades i més fotos. Es va parlar de tot i de res, de política i de família, de tecnologia i de gastronomia, de linux i de windows... Potser l'únic problema, com acostuma a passar amb taules massa llargues, va ser que els d'un costat no podien sentir als de l'altre costat.



Desprès van arribar les postres, amb majoria de gelats i sorbets, i els cafés. Cap a dos quarts de dos, més o menys, feiem les últims fotos i els amos del restaurant tancaven els llums del local, a veure si marxavem d'una vegada.
Era l'hora dels adéus... o millor, de "fins la propera vegada".

Katmandú, a Barcelona

En Txerra Cirbián ens proposa avui un restaurant de terres ben llunyanes:
Restaurant Kathmandu. Carrer de Còrsega, 421 (cantonada Bailén). Barcelona (Barcelonès). Telèfon: 93.459.37.69. No tenen pàgina web ni correu electrònic.

Aquest petit restaurant nepalí m'ho va recomanar en Félix, un periodista de la revista Rutas del Mundo, bon amant de la cuina asiàtica. Com va escriure fa uns dies la meva amiga Guillermina Botaya, a la seva crítica de gastronomía a El Periódico: "La cuina tibetana és molt saborosa i aromàtica, si bé una mica pobra". En tot cas, resulta lo suficientement exòtica com per anar-hi i provar-la.
El millor és deixar-se aconsellar i prendre un plat degustació, però podeu escollir. Per exemple, nosaltres ens vam fer dos i dos plats per a probar-ho tot. Vam començar amb pa nepalí, unes samoses (crestes farcides) i momo (pasta farcida de carn i verduretes al vapor), tot acompanyat amb tres salsetes (una, de picant, altre de yogur i una tercera més suau).
Desprès vam prendre una petita parrillada de verdurestes i carn rostida al tandoor, el forn típic: n'hi havia un parell de talls de carn de xai, de pollastre i de vedella, a l'estil nepalí, amb espècies i curry, que eren molt bons. I vam tenir prou per dos.
De postres no n'hi havia massa cosa, la veritat, però vam demanar un gelat de mango que ens va agradar molt.
Per cert: hi ha un menú de migdia que barretja plats d'aquí i del Nepal. De primer es pot escollir entre amanida verda, crema de xampinyons, arrós fregit basmati i daus de formatge fresc paneer. De segon, paó tawa (amb verdures), kukhura chilly (pollastre amb pebrots i xampinyons), vedella al curry i machha mahakali (un peix). Amb beguda, postre o café, per 7,75 euros.
No está pas malament, oi?

Coll de Condreu, a Susqueda

El 4 de març, en Txerra Cirbián va citar per primera vegada el Coll de Condreu, un restaurant situat a aquest punt de la geografia catalana, ubicat al terme municipal de Susqueda (La Selva), encara que ell no té massa clar a quin poble pertany. Ara ens amplia la informació.
Restaurant Coll de Condreu. Susqueda (La Selva. Girona).
Teléfon: 972.44.43.19. Fax: 972.44.43.19. Encara que és massa senzilleta i et sorprén amb un quicktime una mica cutre, té pàgina web: http://www.condreu.com i correu electrònic, encara que no sé si el miren massa: condreu@condreu.com. Podeu veure les imatges: són d'època!



Com arribar-hi: si agafeu la carretera de Vic a Olot, a uns deu quilòmetres passat Rupit, trobareu aquest indret. Els que hi pujeu des d'Olot ho teniu millor.
Una mica més endevant hi ha un altre restaurant, El Far, però més car i potser de menys qualitat. Aquest es troba on s'acaba la carretera que arriba al cingle d'El Far, un paisatge molt maco, sobre els embassaments de Sau i Susqueda."

Us puc suggerir que no agafeu un plat per persona: feu dos plats per tres; un primer i dos segons, si aneu en parella. En Paco, el propietari, carrega molt cada plat.
Nosaltres eren quatre i vam fer una amanida i unes patates farcides, que és el seu plat estrella. Després vam prendre uns peus de porc amb naps, espatlla de xai al forn i cargols a la llauna. I per postres, un pijama de la casa i un tiramisú, tot a repartir. Més una ampolla de Viña Sol (vaig anar a lo segur), cafés i un parell de xupitos, no vam passar de... 40 euros!!!"

També hi alguns comentaris curiosos a la xarxa, com aquest d'un corredor de mitjes maratons i aquest altre, d'en Ferran de Montagut, un amic del propietari.
La primera foto l'he agafada d'aquest web d'un ciclista alemany, i les altres dues del web del restaurant, perquè em vaig oblidar de fer-ne una.

Terra d'Escudella, a Barcelona

El ja llunyà 28 de febrer, en Carles Pina ens va sugerir aquest restaurant, però no en teniem més informació. Però El Periódico va publicar dijous passat, 27 d'avril, un article signat per la seva crítica de gastronomia, Guillermina Botaya, amb el títol de "Bulliciós i de bon rotllo", que ajuda a completar la imatge del local. Aquest cap de setmana potser estarà tancat, però així ja teniu més informació.

Terra d'Escudella
Carrer de Premià, 20. Barcelona (Barcelonès). Telèfon: 93.422.16.13.

Pina ens va dir el següent: "Fa dies (la setmana passada) vaig comentar que havia anat a un restaurant, però no tenia referències. Ara ja les tinc: és gent jove, menjar tradicional català. Hi vaig menjar un llom amb una salsa molt bona i de primer trinxat del pirineu amb cancelada, valia uns 7 o 8 euros... Només hi he anat un cop, així que no poso la ma al foc per ells, però fa bona pinta".

I la crítica d'El Periódico diu això: "Bulliciós restaurant obert a la plaça d'Osca, freqüentat per una majoria de gent jove i amb inquietuds. La cuina no té complicacions, però sí intencions, i per això, el sol.licitadíssim menú de migdia inclou propostes molt bones, com el cuscús, les carxofes al forn, l'hamburguesa de sardina, les mandonguilles... No en va un dels cuiners procedeix del Marroc i aporta un suggestiu toc de coriandre o una aroma de comí a alguns plats.
No obstant, la majoria d'aquests pertany a la tradició catalana: el dimarts, fideuà; el dimecres, llegums; el dijous, paella, evidentment; el divendres, escudella... Naturalment, abunda la pasta, i també preparen gaspatxo.
Cuiden les postres i ofereixen una insòlita varietat de begudes amb denominacions d'origen català, com a mostra de riquesa autòctona i d'una dimensió pedagògica de què hi ha altres mostres.
Als matins preparen uns esmorzars fantàstics: es llueixen en particular amb els entrepans, que és una de les especialitats a què dediquen molt interès i que serveixen també a les tardes i a les nits, juntament amb les amanides. Tanca el dissabte al migdia i el diumenge. Menú, 7,50 euros."

El Carro, a Baro

El nostre company Lo Vilot ens ofereix el seu punt de vista sobre aquest restaurant del Pallars.

Ho encapçala amb aquestes paraules: "Uns dies de festa al Pallars, un restaurant recomanat cada cop que torno a aquestes terres de pau i saber viure".

Restaurant El Carro
Finca La Vinya, s/n. Carretera de Sort a la Pobla de Segur. 25593 Baro (Pallars Sobirà. Lleida). Telèfon: 973.662.148. Es pot fumar.

"Com he dit no es un restaurant recomanat pel fet d’estar-hi un cop. Sempre que estic per la zona aprofito per fer-hi un dinar", afegeix.

La seva especialitat son les carns a la brasa però, sense cap mena de dubte, destaquen l'espatlla i la cuixa de cabrit al forn... i de cordé (li diuen així al xai a les Terres de Ponent). Deliciós. De fet agafa tal punt de cocció que l’os que envolta la carn pràcticament es desfà...

És dels pocs restaurant que conec a Catalunya que tenen aquells forns d'obra escalfats amb llenya. La temperatura al interior és sempre constant i és evident que la despesa és important.
Comentant el fet amb la mestressa, ens va ensenyar molt amablement les instal·lacions i, sobre tot, el forn (del que evidentement és l’ànima i es mostra molt orgullosa). Nomès obren els caps de setmana i el dies festius. El forn el posen en marxa el dijous per tenir la temperatura òptima de cocció pel divendres al vespre.

Els preus no son pas cars. L'aperitiu a la terrassa, una amanida de primer, que vam compartir i ens va sobrar, i dues espatlles, més vi i café... 45,00 euros tots dos! (i tinc la factura per demostrar-ho).

El paratge es deliciós, just al costat del riu que el separa de la carretera... per tant, un lloc tranquil. Prendre un aperitiu a la seva terrassa, abans de dinar, convida a preparar-te pel que arriba desprès.
A la xarxa només he trobat un comentari a Restaurantes OK.com, que sembla tan sols de caràcter publicitari.

La Tasqueta, a Barcelona

En Txerra Cirbián us recomana aquest petit restaurant, situat al costat de Hisenda, al centre de Barcelona: "La relació qualitat-preu és més que correcta i el seu jove xef, Sergio Lahora, és un bon cuiner i bona gent".

La Tasqueta. Carrer d'Aragó, 209. Barcelona (Barcelonès). Telèfon: 93.451.72.30. Té a punt la seva pàgina web i correu electrònic, però encara no són a punt.
Horari: de 13.00 a 16.00 y 20.30 a 23.30 horas. Tanca festius, diumenges i dilluns al matí.

Tipus de cuina: tradicional, de mercat, casolana, però posta al dia. Encara que Lahora va estudiar a l'Escola Hofmann, és un cuiner autodidacta. No fa el que diuen "cuina d'autor", però ell és "autor" dins la seva cuina.

"Vaig descobrir aquest repetit restaurant amb uns amics, fa un parell d'anys", explica en Txerra. "En Sergio, el seu xef, ens va proposar uns entrants variats. Hi havia unes carxofes fregides boníssimes (no sé com són les que en Pere Castells ens va recomanar a l'Expo 33, però aquestes són excel·lents!)...
De segon, filet de bou al rocafort; la meva dona va demanar un bacallà confitat que no vaig poguer deixar de tastar... I de postre, la bomba de xocolata. Amb un Costers del Segre blanc, no vam passar dels 25-30 euros per cap".
"És un bon restaurant per anar-hi, per exemple un divendres o dissabte nit, però una trucadeta per reservar no anirà malament, sobre tot aquests dies de Setmana Santa", diu.

En Txerra afegeix que va recomanar el restaurant a la Guillermina Botaya, la crítica de gastronomia del diari El Periódico i ella hi va escriure el següent: "Seria una pena que aquest petit i grat restaurant passés desapercebut, immers en el flux circulatori del carrer d’Aragó, cosa que s’oblida una vegada a dins. Perquè el local mereix més d’una visita i és d’aquells establiments en què els clients aviat es converteixen en addictes. (...) Una de les especialitats, el filet, es presenta en set variants: amb salsa de sobrassada, en escabetx, farcit amb salsa de raïm i trossejat al pernil ibèric, només per citar-ne algunes. Entre les carns, hi ha una altra fantàstica troballa. Es tracta de la botifarra d’ànec amb rossinyols, molt gustosa, igual que el micuit de foie amb vinagreta de Mòdena; bacallans –confitat amb compota de tomàquet i mel i al pil-pil– i una desena de recomanacions, que inclouen les truites de favetes i botifarra negra, de xoriço i de bacallà".
I fa no gaire va tornar i en va afegir algun plat més: "La seva carta s'inicia amb una sèrie de petits entrants per a picar: popets guisats, fabetes saltejades amb fuagràs, truita xoriçera, regirat d'espàrrecs amb pernil ibèric i allets... Hi ha també un saborós arròs de muntanya i alguna pasta. Entre les carns, destaquen la botifarra d'ànec amb bolets, les guatlles amb fabetes saltejades i cebetes i el rellom de porc caramelitzat amb moscatel".
Fa uns dies, Magda Carlas, al Què Fem? de La Vanguardia va donar el seu punt de vista, positiu: "La relació qualitat-preu, els filets, les racions i el tracte".

Stop, a Petra, Mallorca

Diumenge de Rams i inici de la Setmana Santa. Pels que tinguin la sort de viatjar o ser a Mallorca, en Benjamí Villoslada us recomana un restaurant per menjar arrós i que és troba a la població de Petra (veure el mapa de Via Michelin), al ben mig de Mallorca (Illes Balears).

Ara per ara només us podem oferir el nom del restaurant, l'Stop... i un cop allà preguntant s'hi arriba.
Bé el poble és petit, així que si voleu, podeu clicar l'enllaç de l'Ajuntament.

En Benjamí destaca el fet de que "és un dels pocs llocs on es pot menjar paella per un. No cal convidar a ningú si et ve molt de gust o que hagis de menjar per dos".
"La història de per què en aquest lloc respecten el dret a la igualtat gastronòmica de la paella individual és força curiosa", afegeix en Benjamí. "Ahir vaig trobar un restaurant on preparen tota casta de plats a base d'arròs: paella, brut, sec (i qualcun més que no recordo ara). A la carta diu deixen ben clar que també el preparen per a una persona."
"El cambrer em va explicar que el seu pare era camioner. Li agradava molt l'arròs, sempre dinava fora de casa, i que gairebé mai en podia menjar perque arreu la ració mínima era per dues persones --la veritat és que jo n'he demanat qualque pic per a dos, i aleshores n'he menjat massa. El camioner sempre deia que si obria un restaurant, prepararia arròs per a un. I així va ser".
"Em dugueren una paella petitona que va donar per a un plat i mig, fantàstic! Hi tornaré", comenta en Benjamí, i explica: "Em van confirmar la sospita: que no hi havia cap dificultat tècnica afegida. «Tirem brou i arròs per a un, ja està», em vam ir. Clar. Tan senzill com ajustar les mides a la necessitat del client."

Can Barris, a Campllong

Ara que cada vegada és més corrent anar a l'aeroport de Girona, podem aprofitar el viatge i fer cas l'Esteve Valentí, que ens recomana un restaurant per anar a menjar cargols.

Restaurant Can Barris. Carretera de l'aeroport a Cassà de la Selva, quilòmetre 242. Campllong (Gironès, Girona). Telèfon: 972.46.10.05. Tanca els divendres i els diumenges nit. Pàgina web: www.canbarris.net (en construcció). Correu electrònic: canbarris@canbarris.net

El local està adaptat per a persones amb discapacitats, disposa de zona infantil i pàrquing. És recomanable reservar taula.

Es tracta d'un restaurant que ofereix cuina tradicional, però que està especialitzat en cargols. És millor encarregar-ne prèviament (hi ha racions de 70, 100 i 150 cargols), perquè sinó es corre el risc de menjar una quantitat menor de la desitjada o, senzillament, veure al del costat com se'ls cruspeix. Els fan a la llauna, amb una salsa de tomàquet per sobre.

Mesón Las 4 Esquinas, a Terrassa

Ja hem arribat al cap de setmana i Lo Vilot ens recomana un restaurant amb una frase molt aclaridora: "No us refieu de les aparences exteriors, molts cops enganyen..."

Meson Las 4 Esquinas.
Sant Crispin, 277. Terrassa
(Vallés Occidental. Barcelona).
Telèfon: 93.783.86.74.
Té un espai web a internet, que és
http://www.mesonlas4esquinas.com,
encara que sembla estar en construcció, perquè re-direcciona cap al seu hosting.

Està situat al barri de Can Anglada, a la ciutat de Terrassa, i per mi és un dels millors llocs per menjar peix... sense estar a la costa.
Te dos menús, un de 9,50 euros i un altre de 15 euros, força complert (veure foto). Tots dos inclouen postres i beguda. Tanca els dilluns. Es pot fumar.

Si tinc que recomanar alguna cosa son els plats combinats a base de marisc, peix, iberic i tapes variades.
Unes gambes amb patates braves (especialitat) surten per uns 15 euros.
Normalment no reserven, tot i que es pot intentar. A les 14.00 hores d'un dia laborable es ben ple. Dels caps de setmana no en puc dir res... És ideal per fer el vermut amb pescaito frito.

Potser no és un lloc per anar-hi expressament, però si esteu pels voltants o teniu feina per la zona, és una alternativa molt recomanable.

Les fotos són fetes personalment: disculpeu, no han quedat massa be, però així en teniu una referència.

Can Cabo, a Seva

De cara al cap de setmana, Lo Vilot ens recomana un restaurant situat a la falda del Montseny, al poble de l'Àlex Crivillé (pels aficionats al motociclisme, la seva pàgina curiosament sembla que no funciona).

Restaurant Can Cabo. Avinguda de l'Onze de Setembre, 23. Seva (Osona. Barcelona. Telèfon: 93.884.02.38. No te pàgina web ni correu electrònic (diuen no en volen, però a partir d'ara ja estàn a la xarxa).
Está situat just a l'entrada de Seva, a l'esquerra, si venim de Balenyà.
Vaig fer aquestes fotos personalment fa una setmaneta, el passat 23 de març.

És un restaurant molt acollidor, amb poques taules, situades a dos nivells, dins d'una casa al mateix poble, decorada interiorment com si fos una masia. Te una terrassa molt agradable per prendre una cervesa després del viatge.
Ho porta en Joan, un bonjan que et fa sentir com a casa teva. Deixeu-vos recomanar. No cal reservar, però és millor trucar. Fa vacances a l'octubre, més o menys.

El seu menú permet escollir entre quatre primers i quatre segons, i sempre hi ha algun plat fet a la brasa. El preu es de 10 euros.
Molts cops aprofito per fer un únic plat (amb amanida) i demano filet a la brasa (14 euros). La darrera vegada, amb un Viña Albina Reserva del 98, ens van cobrar 25 euros per cap, amb cafès i d’altres vicis (es pot fumar).

El Vall d'Àssua i el Roch, a Altron

L'Alfons Dolsa és un bon promotor de la seva comarca, el Pallars Sobirà. I tot d'una tacada ens proposa un parell de restaurants, tots dos ubicats dins dos hotels d'Altron, un poble situat a la Vall d'Àssua, entre Sort i Llessuí.

Hostal-Restaurant Vall d'Àssua. Carretera de Llessui, s/n. Altron (Pallars Sobirà. Lleida). Telèfon 973.621.738. Pàgina web: Hostal Vall d'Àssua.com Correu electrònic: hostalvalldassua@hostalvalldassua.com Tanca el novembre.
Ells mateixos es presenten com a "un lloc petit i de tracte familiar on la cuina és casolana, amb productes de l'entorn i carns a la brasa".
A la web de Via Michelin es diu que aquest és un restaurant de "cuina tradicional especialitzat en carns a la brasa", i amb un preu aproximat de la carta de 24 euros. Els preus de l'hotel amb esmorçar, dinar i pensió complerta van dels 21,25 als 42 euros.

Roch Hotel. Carrer de La Font, 4. Altron (Pallars Sobirà. Lleida). Telèfon: 973.621.759. Pàgina web: Rochhotel.com. Correu electrònic: rochhotel@terra.es. Les seves instal·lacions estan adaptades per a persones amb discapacitats. Disposa d'aparcament amb places limitades.
Ofereix una cuina casolana, però ben elaborada.

Com que l'Alfons és un guia entusiasta, afegia al seu comentari del 2 de març: "I seguint la carretera a Llessui trobem Ca la Joana i Cal Kiko. A Baro tenim Cal Mariano, i a Montardit La Borda d'Arnaldo... I desprès d'un bon dinar, o abans, podeu vistar el Museu de les Papallones de Catalunya... molt recomanable".

Albarakah, a Barcelona

En Txerra Cirbián ens avisa: a qui no li agradi la cuina àrab, no cal que segueixi llegint.

Restaurant Albarakah. Carrer de València, 204. Barcelona (Barcelonès). Telèfon: 93.323.46.51. Horari: de 13.30 a 16.00 i de 20.30 a 0.00 hores (tanca dilluns i diumenge nits). Divendres i dissabte hi ha una noia que balla la dança del ventre, cap a les 23.00 hores. Preus: de 15 a 20 euros per cap; menú de migdia, 9 euros. No té pàgina web, pero en podeu trobar informació a aquests enllaços: Accua.com, BarcelonaGusto.com, La Netro, BCN Restaurants y sobre tot Karakia, l'espai de TV-3.

Us confesso que va ser un metge sirià el que me'n va parlar. Els propietaris són un jordà i una catalana; els cuiners tambè són jordans i hi ha un cambrer libanès. Quan entres passes per davant la cuina i veus el que fan. També es veu, per exemple a l'Ugarit, a Gràcia, que és potser un dels millors en relació qualitat-preu, encara que és molt repetit i serveixen massa ràpid (bé, ja us en parlaré un altre dia).
Vam preguntar què podiem prendre i ens van aconsellar un mazzah, un combinat d'entrants: platets petits amb humus (puré de cigrons), mutable (puré d'albergínies), sadjiki (crema de iogur amb cogombre), fulles de parra amb arrós...
Encara que el seus millors plats de segons són de carn, sobre tot, de xai (xix-kebah, per exemple; també el xix-taouk, de pollastre; o la carn picada o kefta), nosaltres vam optar per un burgol, un plat de sèmola de blat iraquià amb verduretas que era boníssim.
A l'apartat de vins, la carta era correcta i no massa llarga. La mestressa ens va sugerir un Ksara, un vi negre libanès que ha tingut alguns premis. Va ser una sorpresa agradable: suau i potent.
L'amo ens va convèncer de prendre un parell de pastissets àrabs, i va encertar: eren bons, dolços i gens empalagosos.
Vam pagar uns 36 euros i abans de marxar, va sortir la noia que ballava la dança del ventre. Increïble poder ballar en un espai tan petit, però ho va fer i molt bé. A les senyores que hi havia els va agradar molt, i als senyors també :)

El Pigal o Casa Kiko, a Llessuí

L'Alfons Dolsa ens recomana un altre restaurant de la seva comarca, el Pallars.

Restaurant El Pigal-Casa Kiko. Carrer Únic, s/n. Llessuí (Pallars Sobirà. Lleida). Telèfon: 973.621.727. No té pàgina web. Tanca el dimarts a la nit i el dimecres, menys els ponts i els mesos de juliol i agost. A l'octubre tanca la segona quinzena. L'horari de cuina és de 13.00 a 16.00 hores i de 20.00 a 0.00 hores. El lloc està adaptat per a persones disminuïdes i té aparcament propi. Ofereix cuina catalana amb un preu mitjà d'entre 15 i 25 euros.

A la xarxa podem trobar alguns comentaris.
Per exemple, a Foros.viajar.com diuen: "El servicio es sencillo y afable, siempre de la mano de Kiko. Con una carta a base de productos de la tierra, alioli de membrillo, cordero, ternera, un estofado de jabali memorable, y ahora en otoño mucha seta, ... y que poco a poco empieza a introducir nuevas variantes. Como por ejemoplo el filete al foie con setas, donde realmente esta más delicioso el filete que el foie, pero es que a cada sitio lo suyo. Realmente para quien le guste la comida consistente típica de montaña, un sitio más que recomendable."

I a La Netro destaquen de la seva cuina els bolets per les seves amanides els pollastres "de corral" i productes de la zona per a la seva "pierna de cordero y filibertos".

Cal Papa, a Pontons

En la primera consulta de restaurants de la llista, en Benjamí Villoslada va citar aquest local.

Cal Papa. Carretera de Santes Creus, s/n. Pontons (Alt Penedès. Barcelona). Telèfon: 93.898.70.53. No té pàgina web ni correu electrònic.

I en Benjamí ens el va recomenar amb aquestes paraules: "A jo m'agafa enfora, però quan vivia al continent m'escapava un parell de cops l'any a Cal Papa, Pontons. Si no ha canviat, era un festival".
I avui mateix (15/3/2006), ha afegit: "Fa molt, tant com 10 anys. Aleshores eren 40 euros per cap i seure. Començaven a portar plats i plats i més plats de marisc (només el salmó fumat, pernil, endívies i succedani de caviar queda fora la definició). Tants que feia basarda. Sense cap preparació especial, tret de la vieira: bull amb llorer. No era sempre igual: podia haver-hi percebes, cargols punxents o no, depenia del que hi hagué al mercat, suposo. Les boques i la vieira no faltaven mai."
I l'apunt: "Al final et portaven bosses per endur-te el que sobrava... però en el nostre cas no sobrava!"
Com saveu, aquestes sugerències són les millors, perquè són les viscudes. De fet, a la xarxa no n'hi gaires referències.
Algunes dades turístiques del poble es poden trobar a Alt Penedès.net i a Troc.com, on expliquen que Pontons és el poble més alt de la comarca (632 metres), per exemple.
I un mapa per anar-hi, a Via Michelin.

En Manuel Julià, avui (15/03/06) diu:

Hola, sobre el que esteu dient del restaurant Cal Papa de Pontons us voldria dir que jo hi vaig anar fa molts anys, i era això que dieu que donen molt de menjar, sobretot marisc bullit, etc, i que després et donen la bossa per emportar-te el que et sobrava.

Però l'altre dia un amic meu que coneix el restaurant em va dir que fa un temps es va morir el pare, que era el que portava el negoci, i que ara el porta el fill, i la cosa sembla ser que ha baixat bastant en qualitat. Només us volia dir això perquè de vagades les coses van canviant i allò que abans era bo al cap d'un temps ja no ho és tant.

Ah, i felicitacions per la web dels restaurants, crec que ens serà molt útil.
Gràcies

En Benjamí, respon:

Vaja, aquell home era l'ànima del negoci, sí. Va morir jove, idò :(

En anar-hi quatre companys carpantes de l'empresa del Vendrell --amb qui encara col·laboro, tele-col·laboro-- i acabar-nos-ho tot, l'home es picava i portava uns quants plats més :)

Can Lluís, a Barcelona

Aquest restaurant és una altra recomanació personal d'en Pere Castells.

Restaurant Can Lluís. Carrer de la Cera, 49. Barcelona (Barcelonès). Telèfon:93.441.11.87. De dilluns a dissabte, de 13.00 a 16.00 y 20.30 a 23.00 hores. Tanca diumenges.

És un bon restaurant, situat al Raval, al carrer on va néixer en Peret, just davant del Mercat de Sant Antoni. És millor reservar o anar-hi d’hora: em va semblar increïble la cua que hi havia al marxar. No és pas un restaurant dels que en diuen de pas; s'ha d'anar-hi.
Hi ha poques taules, molt bon servei i una excel·lent carta, principalment i molt recomanable el Suquet de l’Avia, una espècie de sarsuela de peix amb estil propi.

A l'apartat Barcelona m'enamora, del web de l'Ajuntament de Barcelona, l'actriu Amparo Moreno diu el següent: "Tinc el meu restaurant entranyable: Can Lluís, al carrer de la Cera, on sempre hi ha anat tanta gent del teatre. És fantàstic veure com la gent del barri es barreja, taula a taula, i d'una manera tan familiar, amb els actors més famosos del país, i, fins i tot, unes quantes estrelles de Hollywood."
I el web BCN Restaurantes afegeix: "Es un clásico del Raval, con ambiente familiar y popular, y punto de reunión de artistas, escritores y bohemios. El secreto de su popularidad es la comida casera que hacen las mujeres de la casa. Acogen ocasionalmente exposiciones de pintura y fotografía. A mediodía, buen precio (menú, a 6 euros). Sale en Le guide du Routard. Platos destacados: lentejas estofadas, churrasco, fricandó de ternera, pescado del día, berenjenas gratinadas y canelones de bacalao".

Fonda Sala, a Olost del Lluçanès

El company de la llista Joan Lluís ha fet aquesta recomanació:

Fonda Sala. Plaça Major, 17. Olost del Lluçanès (Lluçanès).
Telèfon 93.888.01.06. Pàgina web: www.fondasala.com. Correu electrònic: info@fondasala.com

"És a uns 20 kilòmetres de Vic, al Lluçanès (encara que per imperatiu legal som comarca d'Osona). Com diu el llibret Osona, terra de cuina, el seu chef, en Toni Sala, és el referent indiscutible de la nova generació de cuiners osonencs. La caça i el celler l'han fet famós. Te una estrella Michelin".
En Joan Lluís afegeix: "Jo en faria dos divisions: la del menú de diari i la part de la gran cuina.
Per els dies de cada dia també te un menú variat i be de preu. Un exemple, avui, dilluns, 13 de març (13/3/2006): amanit, canelons, bacallà i macedònia. Vi, aigua i pa, sense cafè, 8 euros. Poques ocasions he tingut per anar a la part que jo en dic de gran cuina i totes convidat per tant no sé com les gasten en la factura però sí que queda el bon record dels plats."
"Finalment i com anècdota, us diré que per les festes del poble fan una xocolata desfeta [per la gent que fa una caminada de 20 kilómetres] que sempre fan curt i si no t’espaviles et quedes sense... Com podeu suposar la Fonda Sala es el restaurant del meu poble, Olost, però si en parlo bé no es per amor de mare".

Precisament la Guia Michelin comenta: "Especialidades: ensalada de alcachofas y vieiras marinadas y su royal del coral aliñado con aceite de trufa; milhojas de lubina y trufa, con láminas de patata del buffet y compota de cebolla (enero-marzo); lomo de liebre mechado con cerdo ibérico al agridulce y puré de boniato (octubre-febrero)".

Udon, a Barcelona

Dels quatre restaurants que l'Alfons Nonell va recomenar el 22 de febrer (22/2/2006), el segon era un japonés. Últimament n'hi molts, encara que de bons, bons, no massa.

Udon. Carrer de la Princesa, 23.a Telèfon: 93.310.59.69. Horari: de 13.00 a 0.00 hores (tanca dilluns i diumenge nit).

L'Alfons va dir: "És un restaurant de cuina japonesa. Però no és el clàssic japonès. Preparen woks, sopes i tempures de verdures. Mooooolt agradable i espaiós. Entre setmana em sembla que fan menú."
Bé... A la xarxa hem trobat alguns enllaços.
A La Netro expliquen això: "Diseño joven, detalles de confort, cocina rápida pero de calidad y noodles (fideos orientales). Estas son las señas de identidad que lo caracterizan. Además, ensaladas, arroces, tempura, cuatro cervezas niponas y sake. Precio: menos de 15 euros".
Al bloc Buenoparacomer, expliquen que aquesta empresa és la propietària del restaurant del mateix nom de L'Illa Diagonal, i fan uns quants comentaris, bons, en general.
Un fan d'aquest cuina, Roger Ortuño, te una pàgina estil bloc, Comer Japonés, on diu: "Udon nace con la intención de ofrecer un nuevo concepto de restauración basado en los fideos. Se basa en el concepto casual food, el cual combina la filosofía de la comida rápida, rapidez y precio competitivo, con la calidad de la materia prima y el servicio de la cocina tradicional."
(Per cert, la foto és de la Barcelona-tourist-guide)

Expo 33, a Barcelona

En aquesta ocasió, en Pere Castells ens explica un dels seus restaurants favorits a Barcelona.

"Ahir (10/3/2006) vaig tornar, després d’anys, a un restaurant dels que considero molt bons. Bé, de fet es més bar que altra cosa, però es d’aquells llocs que porto sovint a gent i quedes bé".

Restaurant Expo 33.
Carrer de Lleida, 33. Barcelona. Barcelonès.
Està al costat del Palau d’Esports i del recinte de la Fira de Barcelona, a Montjuïc.
No puc donar dades de web ni telèfons: n’he buscat i deu estar a nom del propietari... normal, tractant-se de un petit local. No consta com a restaurant a cap guia... Millor, més proper, més nostre.
Te poques taules, unes 10 o 15. L’han reformat, li han rentat la cara, tot i que continua tenint el sabor de tota la vida. Taules de fòrmica amb mantells de paper.

Hi ha un únic menú, per 10 euros: 4 plats de primer i 4 de segon. Però el que fa que hi torni cada cop que estic a la zona són les seves escarxofes fregides!! No n’he menjat en lloc com aquí. Son escarxofes tallades en lamines fines i enfarinades i fregides amb oli prou bullent perquè no quedin olioses. Torrades, gens amargues i saladetes. Així de senzill: delicioses, extraordinàriament exquisides.
Fregir és un art: no tothom en sap... I lo mes important: l’oli, que no està contaminat per altres productes amb sabors desagradables.
Després, un bon tall de carn amb patates, o el que vulguis, seguit d’unes maduixes amb moscatell. És el que vaig menjar ahir. He dit maduixes, no maduixots, i també es notava en el gust.

Es un restaurant dels de cuina de mercat: si el que hi ha no és bo, no s’ofereix. Ahir no ni havia prou escarxofes bones i van complementar amb rodanxes de albergínies fetes d’igual manera. És com estar a casa, amb tota la família: hi ha el pare, la mare i els fills, que serveixen la taula i et tracten amb aquella proximitat que et fa sentir a gust.
No espereu un restaurant romàntic: no ho es. Hi ha d’haver de tot i aquest es el típic restaurant que, si anéssim a qualsevol altra ciutat, voldríem trobar, sempre que estiguem al costat del lloc, està clar. No s’ha d’anar expressament; no cal fer excursions, però val la pena tenir-ho en compte si estem als voltants.

(*) Es pot fumar.

Bar Pinotxo, a Barcelona

"Es fàcil, ho sé, però es tracta de recomanar llocs on hem estat i aquest es un dels meus favorits". La frase, correspon a en Pere Castells, que explica detalls d'aquest popular restaurant de Barcelona.

Bar Pinotxo o Pinotxo Bar
Mercat de la Boqueria, 66-67. Barcelona (Barcelonès). Telèfon: 93.317.17.31
El programa de TV-3 Cuines li va dedicar aquest espai.

Es un petit bar, petitisim, típic de mercat, que trobarem entrant a La Boqueria a ma dreta... es confon entre les desenes de parades en aquest mercat però es inconfusible, únic. Cuina de mercat autentica.

El regenta Joan Bayé, Juanitu pels amics i clients, els vertaders amics... tothom ho es, només estar-hi una estona, la que dura el dinar t’adones que tothom l’estima i el respecta. No cal que et conegui, sembla que tota la vida l’has tingut de veí. El seu somriure permanent t’ajuda a no estar sol.

No puc recomanar res en especial, no te carta, no te llista, ell es la llista. Deixar-se recomanar per ell es imprescindible, obligat...
- “Carn o peix?", et pregunta... "I per veure? Una copeta de cava?" Naturalment, t'hi pots negar... "Uns xipironets saltejats amb unes seques és el que et posaré", et diu ... i nari nan.

No demanis un entrepà de pernil, de truita i menys una pasta. Aquest lloc no es per això, no s’ho mereix... Digues que estàs en les seves mans, n'hi ha prou. Tant senzill com això...
Tot es deliciós, boníssim. No oblidem que estem en el mercat.
Per algunes publicacions i per mi també, el millor del món.

Web? Qui vol web, si el que funciona perfectament es el boca-orella-boca? Perque web? Li fa falta? La resposta es no. Però, si tot i així, en teniu dubtes, poseu "Boqueria" i "Pinotxo" a qualsevol cercador i tothom en parla, castellà, anglès, italians... Estic segur que es inevitable que al Japó també el coneguin.

Que faria en Joan si tingués un restaurant? No m’ho vull imaginar, però a vegades millor no tenir-ne. Perquè? El seu contacte directe amb la gent l'omple i en te prou per viure. És el que vol, viure. Hi ha algo millor que això?

Preu? A qui li preocupa el preu (no és car). Anar-hi no en te. Potser un llibre el podria descriure. Tota una institució.

Lluís de les Moles, a Barcelona

En Miquel Ferrer i Serra de Gayeta es va apuntar ràpidament al joc de la llista, el passat dia 22 de febrer (22/2/2006)i va afegir aquest restaurant, tot un clàsic. Un joc al que la Joana Serra de Gayeta li va donar un toc simpàtic: "Ei! I no m'hi has duit?", amb un somriure virtual.

Lluís de les Moles. Carrer de les Moles, 25. Barcelona. Telèfon. 93.317.58.66. No té pàgina web ni correu electrònic. De dilluns a dissabet, de 13.30 a 16.00 hores; tanca diumenges.

En Miquel ens va dir el següent: "Hi és devora la plaça de Catalunya, fan un menú els migdies per 15 16 euros i és bonissim, us recomano el timbal d'ou fregit..."
Amb molt bon criteri, ens ha fet arribar aquest enllaç i aquesta informació, extreta del programa Cuines, de TV-3:
"Buscant per internet he trobat aquesta web. Hi diu: La decoració, estudiada al mínim detall, ens imbueix un ambient minimalista i els seus colors ens evoquen el sentiment de netedat i modernitat, mirall del moment actual.
I jo afageixo : fan un menú als migdies (al vespre no ho se pas), però crec que surt per uns 15 o 20 euros, ja que hi ha plats que tenen suplements. Pots triar entre uns 8 primers i uns 8 segons; a partir de les 14.00 hores és força ple. És millor reservar. Com us vaig dir, recomano el timbal d'ou ferrats" (foto i recepta, dins aquest enllaç).

La fitxa del programa afegeix: "La personalitat del jove cuiner d'aquesta setmana també es veu reflectida en la carta, fruit de la recerca i de l'ús de matèries de temporada com poden serels ocells. Així doncs, podrem veure com es prepara una amanida de guatlles amb llenties, uns pollastrons rostits amb bolets i cebetes, una cua de toro amb vi negre, uns peus de porc a la parisenca o un timbal d'ou ferrat amb patates i pebrots del piquillo".

Al web BCN Restauranteshi diu: "La apuesta de este restaurante es un menú de mediodía completo y cuidado, con productos de temporada, creatividad en la cocina y buenos precios. El lugar es elegante pero las mesas están un poco pegadas y puede ser algo ruidoso. Los platos varían a menudo." I cita com a plats destacats: "Ensalada tibia de codornices con lentejas. "Timbal" de huevos fritos can patatas de sartén, pimientos del piquillo y salsa de jabugo. Pies de cerdo".

La Dolça Hermínia, a Barcelona

L'Alfons Nonell va recomenar el tercer restaurant, el dia 22 de febrer (22/2/2006).

La Dolça Hermínia. Magdalenes, 27. Barcelona (Barcelonès)
Telèfon: 93.327.06.76.
No té web ni correu electrònic. No es permés fumar. Al migdia ofereix menú per 7,90€.
Horari de cuina: obre tots els dies, de 13.00 a 15.45 i de 20.30 a 23.30 hores.
L'Alfons va dir el següent: "És al principi del carreró que surt de la confluència entre Via Laietana i el carrer Comtal (no sé el nom del carreró). Bona cuina per uns 20 a 30 euros. Us en recomano la fideuà i les postres de Tim Baon".
I l'Albert Que en va afegir: "És el carrer Magdalenes! La Dolça Hermínia és del grup del Les Quinze Nits (a la plaça Reial), La Fonda (al carrer Escudellers), L'Hostal de la Rita (carrer Aragó) i així fins a 20 o 30 locals per tot Catalunya".
Anex de l'Albert, incorporat el dia 9 de febrer (9/2/2006): "Ahir hi vaig anar a sopar. Tres persones, de carta, sense vi ni cafès 55,55 euros. Les racions justetes, però el menjar digne i el servei ràpid i acurat. Un restaurant que pel preu dóna el pego".

Hem trobat un comentari de la crítica de gastronomía del diari El Periódico, Guillermina Botaya, fa uns quants anys, que va dir el seguent: "És l'èxit d'una fórmula inteligent. Tots ells són locals d'una oferta molt correcta a preus moderats i en els que s'han cuidat els agradables interiors".

Els companys de Webares en tenen una entrada a aquesta adreça.
A BCN Restaurantes diuen que surt a La guide du routard. Bona senyal.

A DNoche diuen: "En este espacio próximo a la decoración minimalista de otros restaurantes modernos podrás disfrutar de la comida de siempre servida con cierta originalidad. Probablemente, lo más curioso que encuentres sea la ensalada de champiñones crudos, verduras y queso fundido (...) Bastante concurrido y, si no vas tempranito, harás cola (...) Precio: 12 euros, aproximadamente."

I a La Netro afegeixen: "Ofrecen propuestas más que apetecibles: ensalada de nueces y gorgonzola, pastel de verduras para los primeros y como segundos sepia con albondigas, gallo al horno, confit de pato a la provenzal. A la hora de los postres también los golosos pueden recrearse ante el tiramisú de la Dolça Herminia, el yogur con frutas y miel, el crep de manzana con crema, la fondan de mousse de chocolate. En cuanto a su decoración es muy atractiva, en el segundo piso se abre un balcón que le da al comedor un aire romántico y particular".

Can Traver, a Bigues i Riells

A la població de Bigues i Riells, en el terme de Bigues (Vallès Oriental), es troba situat el Restaurant Can Traver, una casa de pagès que data de l'any 1791. Des de fa 35 anys es dedica al món de la restauració.

Restaurant Can Traver
Can Traver, s/n. Telèfon 938 658 155.
Pàgina web: www.cantraver.es
Correu electònic: cantraver@cantraver.es
Tancat diumenge nit i dilluns no festius. Vacances entre el 3 i el 17 de juliol, ambdós inclosos. Salons per fumadors/no fumadors.

Ofereixen cuina catalana i mediterrànea, amb una carta que varia segons els productes de cada temporada. Entre setmana hi ha un menú de 9 euros, un de 16 euros i carta. El de 9 euros inclou un entrant (amanida o suc), un primer i un segon a escollir entre quatre plats cadascún, postre i beguda. El de 16 euros exclou l'entrant. El preu de la carta pot anar entre els 20 i els 40 euros.

Acostuma a estar sempre bastant ple, tant a diari com en festius. El servei és força ràpid, amb un tracte molt afable. L'aparcament és un camp d'oliveres amb capacitat per uns 400 vehicles, com es pot veure a la fotografia de l'encapçalament de l'article (clicar a sobre per engrandir). A l'entrada del restaurant hi ha un original rellotge d'aigua (clicar l'enllaç per veure'l), que actualment no disposa de les agulles però el seu funcionament permet contemplar com marca els segons.

La Gárgola, a Barcelona

En Xavi Batalla va proposar el tercer restaurant de la llista, el passat dia 22 de febrer (22/2/2006).

"Hola família! La meva aportació és La Gárgola."
Carrer d'Entença, 332. Telèfon: 93.321.21.11. Reservas: 902.28.20.28.

En Xavi deia: "Está al carrer d'Entença, al costat de L'Illa, abans de la Diagonal. És un lloc romàntic, amb espelmes i quatre reservats. Menú de 19 euros per sopar."
El seu text seguia així: "El passat dia 14 vam fer: 1er, patés; 2on, fondue de carn (gairebe un entrecote per persona, net i sense res de greix ni os; 3er, postre a compartir; beguda, un Raimat Abadia Clos 2001, més aigua... Tot, per 58 euros dos persones".

A aquest web, La Gárgola diu: "Especialitzat en cuina catalano-francesa, en aquest restaurant degustaràs diversos tipus de fondues i raclettes. I com plat especial, el fabulós steak tartare, confeccionat amb els millors ingredients, tots de primerísima qualitat."
Pel que hem llegit, sembla tenir un bon menú per 18 euros.

El Cabrit, al Gironès

El nostre company Bado va proposar aquest restaurant.
Encara que és al número 10è de la llista, l'avançem per fer una discriminació positiva cap als companys de comarques; n'hi ha molts de Barcelona.

El Cabrit. Carrer Nou,1. Sant Esteve de Llémena (Gironès). Girona. Telèfon: 972.443.011. No té pàgina web ni correu electrònic.

En Bado va dir el següent, el dia 22 de febrer: "Un lloc què he fet viatges expressament és a Cal Cabrit, a Sant Esteva de Llémena, Gironès. És millor reservar taula. El cabrit és d'allò que no s'oblida. Els preus normals".
N'hi ha poques dades a la xarxa (el mapa es pot fer més gran clicant a sobre :)

L'Associació d'Hostaleria de Girona en té aquesta fitxa
Tipus de cuina: tradicional; especialitat en cabrit i cargols amb centollo. Està adaptat per disminuïts. Disposa de salons per banquets fins 200 persones.

En Joan Lluis va afegir el seguent comentari el divendres, 10 (10/3/2006):
"Avui hem tingut l'oportunitat de fer una visita gastronòmica al Restaurant El Cabrit.
Molt be, no hem demanat els plats especialitat de la casa, ni el cabrit ni els cargols.
Hem demanat el menú: de primer, coliflor amb carn picada i salsa beixamel i gratinat; de segon, bacallà amb samfaina; de postre, crema catalana. Preu: 10 euros.
Recomanació: reservar taula pels caps de setmana, el menjador és gran però hi ha molta gent

Ja n'hi ha 50... i més

La llista de restaurants arriba avui a 50 noms.
Són els últims, a partir del número 36 (de l'1 al 35 són més avall).

36. El Fogony (Sort. Pallars).
37. La Valla d'Assua (Altron. Pallars)
38. El Roch (Altron. Pallars)
39. Ca la Joana (carretera a Llessui. Pallars)
40. Cal Kiko (carretera a Llessui. Pallars)
41. Cal Mariano (Baro. Pallars)
42. La Borda d'Arnaldo (Montardit. Pallars)
43. La Deu (Olot, Garrotxa).
44. Can Cabo (Seva, Osona)
45. Mesón las 4 Esquinas (Terrassa. Vallès)
46. La borda Xica (la Massana. Andorra)
47. Masia Cal Frare (Maians, Anoia).
48. Can Collet del Pla (Crta de Llinars. Vallès)
49. Vinari (plaça de l'Ajuntament. Igualada. Anoia).
50. Casa Lucio (Viladomat, 157. Barcelona)
51: Coll de Condreu (Garrotxa)

En Txerra afegeix aquest últim: és a la carretera de Vic a Olot (terme de Sant Feliu de Pallerols o de Sant Esteve d'en Bas, a uns 10 km de Rupit, just a la frontera amb la Garrotxa).
"El millor de la zona per relació qualitat, quantitat i preu", diu.

Ramon, a Santpedor

En Josep Arranz fa una petita aportació pel cap de setmana... amb un mini-apèndix afegit per la Montserrat Garriga.

Restaurant Ramon
Camí de Juncadella, s/n. Santpedor (Bages). Barcelona.
Telèfon: 93.832.08.50. Pàgina web: http://www.restaurantramon.com/indexcat.html
Correu electrònic: ramon@restaurantramon.com
Té una molt bona cuina de mercat. No puc evitar recomanar l'steak tàrtar. En una paraula: impressionant.
Rat: I que me'n dius de les postres?

Algunes referències més.
A Via Michelin diu:"Negocio llevado en familia. Una colección de molinillos ambienta sus salas de esmerado montaje, en las que podrá degustar una cocina basada en la tradición de la zona. Carta, de 33 a 40 euros"

Ciao, a Barcelona

L'Albert F. ens va proposar aquest restaurant, el passat dia 22 de febrer (22/2/2006). Avui (3/2/2006) el col·loquem, amb alguna dada més.

Ciao. Carrer del Tenor Massini, 16. Barcelona (Barcelonès).
Fa cantonada amb el carrer Blanco (tocant la carretera de Sants).
Teléfono: 93.330.10.28. E-correu: giacomo1@menta.net.
Horari: de 13.30 a 15.30 y 20.30 a 23.30 hores (tanca dilluns nit, diumenge i festius).
Tipus: cuina italiana, pizza i pasta casolana.
Preu: entre 20 i 30 euros.
Observacions: a no ser que tingueu molta, molta gana, no demaneu una pizza per vosaltres sols; en mengen dos. Amb una amanideta davant o una mozzarela amb tomàquet, és un sopar ideal.

A La Netro hi ha aquest comentari: "Pels amants dels sabors italians, Ciao ofereix als seus clients un variat assortiment de pizzes, pastes i altres plats típics. A la seva carta també hi ha d'altres especialitats, com la pasta, en moltes preparacions, amanides i carns, com l'entrecot, el rellom i els escalopins. A destacar el tiramisú i els vins italians..."

La Deu, d'Olot

Hola, llistaires!
Amb un bon cap de setmana per davant, en Pere Castells ens comenta aquest restaurant d'Olot (Garrotxa).

Restaurant La Deu
Carretera de La Deu, s/n. Olot (Garrotxa. Girona). Telèfon 972.26.10.74 / correu electrònic: la_deu@grn.es Pàgina web: http://www.grn.es/la_deu/ladeu.htm Te lloc per fumadors

És un restaurant situat al indret de La Font Moixina. Un lloc tranquil i amb fàcil aparcament. Ignoro si tenen dia de festa.
La carta es excepcional i tenen diferents menús, entre ells, el de la Cuina Volcànica.
Es ben conegut per la seva especialitat de Patates de La Deu.
Un dels menús, de 7-8 plats en primers i d'altres en segons, mes postre i beguda, surt per 10,65 euros (IVA apart).
Tenen mes menús, mes barats i d'altres mes complerts. Un dels plats a la carta recomanat es fetge d'ànec confitat i caramelitzat.
El tracte es molt familiar.
En dies laborables no cal reservar, sempre que s'hi vagi a la 1 de la tarda, mes tard el restaurant, tot i que ser força gran, s'omple.
La qualitat-preu, tant sigui de menú o carta es molt equilibrat.
Ah... Després de dinar es recomanable un passeig pels voltants ... un encant i una obligació.

Cap de Creus, Alt Empordà

Per aclamació popular, aquest és un dels restaurants més citats de la llista:


Restaurant Cap de Creus.
Cap de Creus, s/n. Cadaqués (Alt Empordà). Girona.
Telèfon 972.199.005. Correu electrònic: restcapdecreus@yahoo.es
Pàgina web: http://www.cbrava.com/restcap.es.htm.
Menús de grups: de 16 a 27 euros.

Alguns comentaris que s'han dit a la llista:
Albert Què: "Té uns plats de curry impressionants. També tenen peixos pels que ho prefereixin. Cuina oberta non-stop durant tota la tarda, almenys a l'estiu. Unes vistes que t'hi cagues sobre tot el cap de creus, té dues terrassetes mirant al mar (pels que us agrada menjar a la intempèrie)i tres sales a resguard del vent i del sol".
Josep Arranz: "És el que en diriem un DTV (de tota la vida) i fora de temporada és un lloc perfecte per escapar-se; hi ha molt poca gent i el tracte i l'estada pot ser agradable i pausat i pots gaudir de l'espai tot el temps del món."

Can Vallès, a Barcelona

Hola, llistaires!
En Txerra Cirbián escriu la primera fitxa de la llista de restaurants.


Can Vallès.
Carrer d'Aragó, 95. Barcelona. Telèfon: 93.226.06.67. Es permet fumar. S'aconsella la reserva prèvia. Tanca els diumenges. Encara no té pàgina web (ni en pensa :)

És un restaurant amb aspecte de bar de barri, més llarg que ample, amb 15 o 20 taules. El seu menú de migdia (laborables) és d'uns 10 euros; i a la carta, de 25 a 40 euros.
Algun dels seus plats estrella són els llagostins amb compota de tomàquet; el carpaccio de pernil d'ànec marinat; un gran ravioli farcit de gambes i ceps amb salsa de formatges; i el foie fresc caramel.litzat a la graella. Bons postres i celler correcte.
Que us vingui de gust.
(el "tocinillo de cielo" és una de les especialitats del chef)

I en Carles Pina afegeix: "el formatge camembert (calent) amb rosella és també boníssim!"

Restaurants, una primera llista

Amb les últimes incorporacions, la llista de restaurants citats pels companys de la llista arriba ja a 35 ... i continua pujant!

01. Can Vallès (Aragó, 95)
02. Pizzeria Ciao (Tenor Massini/Blanco)
03. La Gargola (Entença/Diagonal)
04. La dolça Herminia (Magdalenes)
05. Udon (Princesa/Montcada)
06. Out of China (Muntaner, 100)
07. L'Ancora (port de Tarragona)
08. Restaurant Ramon (Sant Pedor)
09. Lluís de les Moles (De les Moles)
10. Cal Cabrit (a Sant Esteva de Llémena, Gironès)
11. Cardona 7 (carrer Cardona, 7. Vic)
12. Cal Papa (a Pontons)
13. Can Cabo (a Seva, Osona)
14. El Brull (carretera de Seva a Santa Mª de Palautordera)
15. Stop (a Petra, Mallorca).
16. L'Eixerit (a n'es Molinar, Mallorca)
17. Els Actuals (Montsió, 5)
18. Can Barris (Campllong, Gironès)
19. El Zeke (carrer Prat de la Riba. Lleida)
20. Els amics del Mar (a l'Ampolla de Mar)
21. La Barca (Bescanó. Gironès)
22. El Nenet y Can Rubies (Butsènit, Segrià)
23. La Tasqueta (Aragó, 209)
24. L'Atzavara (Muntaner, 109)
25. Cap de Creus (idem, Cadaquès)
26. Rani (Bailen / Diputació)
27. Can Shelabi (Riera de Sant Miquel, Cadaqués)
28. Can Tito (Cadaqués)
29. L'Hort de la Rahola (Cadaqués)
30. Can Travi Nou (Horta. Barcelona)
31. Ca la Nuri (Barcelona)
32. Fonda Marina (Montgat)
33. Wok and Bol (Barcelona)
34. La Fusta(carrer de les Creus, Calella, Maresme)
35. Giorgio (a Calafell, Baix Penedès)

Per obrir boca

"Proposo un blog col·lectiu on penjar receptes", va dir ahir, diumenge 26 de febrer, en Benjamí Villoslada, a la llista de l'Internauta.
Aquesta entrada a un nou bloc pot ser una forma de començar-ho.