En aquesta ocasió, en Pere Castells ens explica un dels seus restaurants favorits a Barcelona.
"Ahir (10/3/2006) vaig tornar, després d’anys, a un restaurant dels que considero molt bons. Bé, de fet es més bar que altra cosa, però es d’aquells llocs que porto sovint a gent i quedes bé".
Restaurant Expo 33.
Carrer de Lleida, 33. Barcelona. Barcelonès.
Està al costat del Palau d’Esports i del recinte de la Fira de Barcelona, a Montjuïc.
No puc donar dades de web ni telèfons: n’he buscat i deu estar a nom del propietari... normal, tractant-se de un petit local. No consta com a restaurant a cap guia... Millor, més proper, més nostre.
Te poques taules, unes 10 o 15. L’han reformat, li han rentat la cara, tot i que continua tenint el sabor de tota la vida. Taules de fòrmica amb mantells de paper.
Hi ha un únic menú, per 10 euros: 4 plats de primer i 4 de segon. Però el que fa que hi torni cada cop que estic a la zona són les seves escarxofes fregides!! No n’he menjat en lloc com aquí. Son escarxofes tallades en lamines fines i enfarinades i fregides amb oli prou bullent perquè no quedin olioses. Torrades, gens amargues i saladetes. Així de senzill: delicioses, extraordinàriament exquisides.
Fregir és un art: no tothom en sap... I lo mes important: l’oli, que no està contaminat per altres productes amb sabors desagradables.
Després, un bon tall de carn amb patates, o el que vulguis, seguit d’unes maduixes amb moscatell. És el que vaig menjar ahir. He dit maduixes, no maduixots, i també es notava en el gust.
Es un restaurant dels de cuina de mercat: si el que hi ha no és bo, no s’ofereix. Ahir no ni havia prou escarxofes bones i van complementar amb rodanxes de albergínies fetes d’igual manera. És com estar a casa, amb tota la família: hi ha el pare, la mare i els fills, que serveixen la taula i et tracten amb aquella proximitat que et fa sentir a gust.
No espereu un restaurant romàntic: no ho es. Hi ha d’haver de tot i aquest es el típic restaurant que, si anéssim a qualsevol altra ciutat, voldríem trobar, sempre que estiguem al costat del lloc, està clar. No s’ha d’anar expressament; no cal fer excursions, però val la pena tenir-ho en compte si estem als voltants.
(*) Es pot fumar.
dissabte, de març 11, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
completament d'acord amb aquest comentari.
Vaig estar treballant durant molts anys al carrer Lleida i, amb diferència, el EXPO 33, era el millor restaurant de la zona...Tot gràcies a la Fina, una autèntica dona de la cuina, de les de tota la vida. Cuina senzilla, sana, ben feta i amb bons productes...encara recordo les seves auberginies rebossades, així com les escarxofes, o els seus peus de porc a la planxa....Ecara que ara treballo i visc lluny, de tant en tant encara hi torn...VAL LA PENA, DE DEBÒ,
Josep Redondo Laporta
Barcelona
Publica un comentari a l'entrada