dissabte, d’abril 29, 2006

Terra d'Escudella, a Barcelona

El ja llunyà 28 de febrer, en Carles Pina ens va sugerir aquest restaurant, però no en teniem més informació. Però El Periódico va publicar dijous passat, 27 d'avril, un article signat per la seva crítica de gastronomia, Guillermina Botaya, amb el títol de "Bulliciós i de bon rotllo", que ajuda a completar la imatge del local. Aquest cap de setmana potser estarà tancat, però així ja teniu més informació.

Terra d'Escudella
Carrer de Premià, 20. Barcelona (Barcelonès). Telèfon: 93.422.16.13.

Pina ens va dir el següent: "Fa dies (la setmana passada) vaig comentar que havia anat a un restaurant, però no tenia referències. Ara ja les tinc: és gent jove, menjar tradicional català. Hi vaig menjar un llom amb una salsa molt bona i de primer trinxat del pirineu amb cancelada, valia uns 7 o 8 euros... Només hi he anat un cop, així que no poso la ma al foc per ells, però fa bona pinta".

I la crítica d'El Periódico diu això: "Bulliciós restaurant obert a la plaça d'Osca, freqüentat per una majoria de gent jove i amb inquietuds. La cuina no té complicacions, però sí intencions, i per això, el sol.licitadíssim menú de migdia inclou propostes molt bones, com el cuscús, les carxofes al forn, l'hamburguesa de sardina, les mandonguilles... No en va un dels cuiners procedeix del Marroc i aporta un suggestiu toc de coriandre o una aroma de comí a alguns plats.
No obstant, la majoria d'aquests pertany a la tradició catalana: el dimarts, fideuà; el dimecres, llegums; el dijous, paella, evidentment; el divendres, escudella... Naturalment, abunda la pasta, i també preparen gaspatxo.
Cuiden les postres i ofereixen una insòlita varietat de begudes amb denominacions d'origen català, com a mostra de riquesa autòctona i d'una dimensió pedagògica de què hi ha altres mostres.
Als matins preparen uns esmorzars fantàstics: es llueixen en particular amb els entrepans, que és una de les especialitats a què dediquen molt interès i que serveixen també a les tardes i a les nits, juntament amb les amanides. Tanca el dissabte al migdia i el diumenge. Menú, 7,50 euros."

divendres, d’abril 28, 2006

El Carro, a Baro

El nostre company Lo Vilot ens ofereix el seu punt de vista sobre aquest restaurant del Pallars.

Ho encapçala amb aquestes paraules: "Uns dies de festa al Pallars, un restaurant recomanat cada cop que torno a aquestes terres de pau i saber viure".

Restaurant El Carro
Finca La Vinya, s/n. Carretera de Sort a la Pobla de Segur. 25593 Baro (Pallars Sobirà. Lleida). Telèfon: 973.662.148. Es pot fumar.

"Com he dit no es un restaurant recomanat pel fet d’estar-hi un cop. Sempre que estic per la zona aprofito per fer-hi un dinar", afegeix.

La seva especialitat son les carns a la brasa però, sense cap mena de dubte, destaquen l'espatlla i la cuixa de cabrit al forn... i de cordé (li diuen així al xai a les Terres de Ponent). Deliciós. De fet agafa tal punt de cocció que l’os que envolta la carn pràcticament es desfà...

És dels pocs restaurant que conec a Catalunya que tenen aquells forns d'obra escalfats amb llenya. La temperatura al interior és sempre constant i és evident que la despesa és important.
Comentant el fet amb la mestressa, ens va ensenyar molt amablement les instal·lacions i, sobre tot, el forn (del que evidentement és l’ànima i es mostra molt orgullosa). Nomès obren els caps de setmana i el dies festius. El forn el posen en marxa el dijous per tenir la temperatura òptima de cocció pel divendres al vespre.

Els preus no son pas cars. L'aperitiu a la terrassa, una amanida de primer, que vam compartir i ens va sobrar, i dues espatlles, més vi i café... 45,00 euros tots dos! (i tinc la factura per demostrar-ho).

El paratge es deliciós, just al costat del riu que el separa de la carretera... per tant, un lloc tranquil. Prendre un aperitiu a la seva terrassa, abans de dinar, convida a preparar-te pel que arriba desprès.
A la xarxa només he trobat un comentari a Restaurantes OK.com, que sembla tan sols de caràcter publicitari.

dilluns, d’abril 10, 2006

La Tasqueta, a Barcelona

En Txerra Cirbián us recomana aquest petit restaurant, situat al costat de Hisenda, al centre de Barcelona: "La relació qualitat-preu és més que correcta i el seu jove xef, Sergio Lahora, és un bon cuiner i bona gent".

La Tasqueta. Carrer d'Aragó, 209. Barcelona (Barcelonès). Telèfon: 93.451.72.30. Té a punt la seva pàgina web i correu electrònic, però encara no són a punt.
Horari: de 13.00 a 16.00 y 20.30 a 23.30 horas. Tanca festius, diumenges i dilluns al matí.

Tipus de cuina: tradicional, de mercat, casolana, però posta al dia. Encara que Lahora va estudiar a l'Escola Hofmann, és un cuiner autodidacta. No fa el que diuen "cuina d'autor", però ell és "autor" dins la seva cuina.

"Vaig descobrir aquest repetit restaurant amb uns amics, fa un parell d'anys", explica en Txerra. "En Sergio, el seu xef, ens va proposar uns entrants variats. Hi havia unes carxofes fregides boníssimes (no sé com són les que en Pere Castells ens va recomanar a l'Expo 33, però aquestes són excel·lents!)...
De segon, filet de bou al rocafort; la meva dona va demanar un bacallà confitat que no vaig poguer deixar de tastar... I de postre, la bomba de xocolata. Amb un Costers del Segre blanc, no vam passar dels 25-30 euros per cap".
"És un bon restaurant per anar-hi, per exemple un divendres o dissabte nit, però una trucadeta per reservar no anirà malament, sobre tot aquests dies de Setmana Santa", diu.

En Txerra afegeix que va recomanar el restaurant a la Guillermina Botaya, la crítica de gastronomia del diari El Periódico i ella hi va escriure el següent: "Seria una pena que aquest petit i grat restaurant passés desapercebut, immers en el flux circulatori del carrer d’Aragó, cosa que s’oblida una vegada a dins. Perquè el local mereix més d’una visita i és d’aquells establiments en què els clients aviat es converteixen en addictes. (...) Una de les especialitats, el filet, es presenta en set variants: amb salsa de sobrassada, en escabetx, farcit amb salsa de raïm i trossejat al pernil ibèric, només per citar-ne algunes. Entre les carns, hi ha una altra fantàstica troballa. Es tracta de la botifarra d’ànec amb rossinyols, molt gustosa, igual que el micuit de foie amb vinagreta de Mòdena; bacallans –confitat amb compota de tomàquet i mel i al pil-pil– i una desena de recomanacions, que inclouen les truites de favetes i botifarra negra, de xoriço i de bacallà".
I fa no gaire va tornar i en va afegir algun plat més: "La seva carta s'inicia amb una sèrie de petits entrants per a picar: popets guisats, fabetes saltejades amb fuagràs, truita xoriçera, regirat d'espàrrecs amb pernil ibèric i allets... Hi ha també un saborós arròs de muntanya i alguna pasta. Entre les carns, destaquen la botifarra d'ànec amb bolets, les guatlles amb fabetes saltejades i cebetes i el rellom de porc caramelitzat amb moscatel".
Fa uns dies, Magda Carlas, al Què Fem? de La Vanguardia va donar el seu punt de vista, positiu: "La relació qualitat-preu, els filets, les racions i el tracte".

diumenge, d’abril 09, 2006

Stop, a Petra, Mallorca

Diumenge de Rams i inici de la Setmana Santa. Pels que tinguin la sort de viatjar o ser a Mallorca, en Benjamí Villoslada us recomana un restaurant per menjar arrós i que és troba a la població de Petra (veure el mapa de Via Michelin), al ben mig de Mallorca (Illes Balears).

Ara per ara només us podem oferir el nom del restaurant, l'Stop... i un cop allà preguntant s'hi arriba.
Bé el poble és petit, així que si voleu, podeu clicar l'enllaç de l'Ajuntament.

En Benjamí destaca el fet de que "és un dels pocs llocs on es pot menjar paella per un. No cal convidar a ningú si et ve molt de gust o que hagis de menjar per dos".
"La història de per què en aquest lloc respecten el dret a la igualtat gastronòmica de la paella individual és força curiosa", afegeix en Benjamí. "Ahir vaig trobar un restaurant on preparen tota casta de plats a base d'arròs: paella, brut, sec (i qualcun més que no recordo ara). A la carta diu deixen ben clar que també el preparen per a una persona."
"El cambrer em va explicar que el seu pare era camioner. Li agradava molt l'arròs, sempre dinava fora de casa, i que gairebé mai en podia menjar perque arreu la ració mínima era per dues persones --la veritat és que jo n'he demanat qualque pic per a dos, i aleshores n'he menjat massa. El camioner sempre deia que si obria un restaurant, prepararia arròs per a un. I així va ser".
"Em dugueren una paella petitona que va donar per a un plat i mig, fantàstic! Hi tornaré", comenta en Benjamí, i explica: "Em van confirmar la sospita: que no hi havia cap dificultat tècnica afegida. «Tirem brou i arròs per a un, ja està», em vam ir. Clar. Tan senzill com ajustar les mides a la necessitat del client."

dimarts, d’abril 04, 2006

Can Barris, a Campllong

Ara que cada vegada és més corrent anar a l'aeroport de Girona, podem aprofitar el viatge i fer cas l'Esteve Valentí, que ens recomana un restaurant per anar a menjar cargols.

Restaurant Can Barris. Carretera de l'aeroport a Cassà de la Selva, quilòmetre 242. Campllong (Gironès, Girona). Telèfon: 972.46.10.05. Tanca els divendres i els diumenges nit. Pàgina web: www.canbarris.net (en construcció). Correu electrònic: canbarris@canbarris.net

El local està adaptat per a persones amb discapacitats, disposa de zona infantil i pàrquing. És recomanable reservar taula.

Es tracta d'un restaurant que ofereix cuina tradicional, però que està especialitzat en cargols. És millor encarregar-ne prèviament (hi ha racions de 70, 100 i 150 cargols), perquè sinó es corre el risc de menjar una quantitat menor de la desitjada o, senzillament, veure al del costat com se'ls cruspeix. Els fan a la llauna, amb una salsa de tomàquet per sobre.

divendres, de març 31, 2006

Mesón Las 4 Esquinas, a Terrassa

Ja hem arribat al cap de setmana i Lo Vilot ens recomana un restaurant amb una frase molt aclaridora: "No us refieu de les aparences exteriors, molts cops enganyen..."

Meson Las 4 Esquinas.
Sant Crispin, 277. Terrassa
(Vallés Occidental. Barcelona).
Telèfon: 93.783.86.74.
Té un espai web a internet, que és
http://www.mesonlas4esquinas.com,
encara que sembla estar en construcció, perquè re-direcciona cap al seu hosting.

Està situat al barri de Can Anglada, a la ciutat de Terrassa, i per mi és un dels millors llocs per menjar peix... sense estar a la costa.
Te dos menús, un de 9,50 euros i un altre de 15 euros, força complert (veure foto). Tots dos inclouen postres i beguda. Tanca els dilluns. Es pot fumar.

Si tinc que recomanar alguna cosa son els plats combinats a base de marisc, peix, iberic i tapes variades.
Unes gambes amb patates braves (especialitat) surten per uns 15 euros.
Normalment no reserven, tot i que es pot intentar. A les 14.00 hores d'un dia laborable es ben ple. Dels caps de setmana no en puc dir res... És ideal per fer el vermut amb pescaito frito.

Potser no és un lloc per anar-hi expressament, però si esteu pels voltants o teniu feina per la zona, és una alternativa molt recomanable.

Les fotos són fetes personalment: disculpeu, no han quedat massa be, però així en teniu una referència.

dijous, de març 30, 2006

Can Cabo, a Seva

De cara al cap de setmana, Lo Vilot ens recomana un restaurant situat a la falda del Montseny, al poble de l'Àlex Crivillé (pels aficionats al motociclisme, la seva pàgina curiosament sembla que no funciona).

Restaurant Can Cabo. Avinguda de l'Onze de Setembre, 23. Seva (Osona. Barcelona. Telèfon: 93.884.02.38. No te pàgina web ni correu electrònic (diuen no en volen, però a partir d'ara ja estàn a la xarxa).
Está situat just a l'entrada de Seva, a l'esquerra, si venim de Balenyà.
Vaig fer aquestes fotos personalment fa una setmaneta, el passat 23 de març.

És un restaurant molt acollidor, amb poques taules, situades a dos nivells, dins d'una casa al mateix poble, decorada interiorment com si fos una masia. Te una terrassa molt agradable per prendre una cervesa després del viatge.
Ho porta en Joan, un bonjan que et fa sentir com a casa teva. Deixeu-vos recomanar. No cal reservar, però és millor trucar. Fa vacances a l'octubre, més o menys.

El seu menú permet escollir entre quatre primers i quatre segons, i sempre hi ha algun plat fet a la brasa. El preu es de 10 euros.
Molts cops aprofito per fer un únic plat (amb amanida) i demano filet a la brasa (14 euros). La darrera vegada, amb un Viña Albina Reserva del 98, ens van cobrar 25 euros per cap, amb cafès i d’altres vicis (es pot fumar).

dimarts, de març 28, 2006

El Vall d'Àssua i el Roch, a Altron



L'Alfons Dolsa és un bon promotor de la seva comarca, el Pallars Sobirà. I tot d'una tacada ens proposa un parell de restaurants, tots dos ubicats dins dos hotels d'Altron, un poble situat a la Vall d'Àssua, entre Sort i Llessuí.

Hostal-Restaurant Vall d'Àssua. Carretera de Llessui, s/n. Altron (Pallars Sobirà. Lleida). Telèfon 973.621.738. Pàgina web: Hostal Vall d'Àssua.com Correu electrònic: hostalvalldassua@hostalvalldassua.com Tanca el novembre.
Ells mateixos es presenten com a "un lloc petit i de tracte familiar on la cuina és casolana, amb productes de l'entorn i carns a la brasa".
A la web de Via Michelin es diu que aquest és un restaurant de "cuina tradicional especialitzat en carns a la brasa", i amb un preu aproximat de la carta de 24 euros. Els preus de l'hotel amb esmorçar, dinar i pensió complerta van dels 21,25 als 42 euros.

Roch Hotel. Carrer de La Font, 4. Altron (Pallars Sobirà. Lleida). Telèfon: 973.621.759. Pàgina web: Rochhotel.com. Correu electrònic: rochhotel@terra.es. Les seves instal·lacions estan adaptades per a persones amb discapacitats. Disposa d'aparcament amb places limitades.
Ofereix una cuina casolana, però ben elaborada.

Com que l'Alfons és un guia entusiasta, afegia al seu comentari del 2 de març: "I seguint la carretera a Llessui trobem Ca la Joana i Cal Kiko. A Baro tenim Cal Mariano, i a Montardit La Borda d'Arnaldo... I desprès d'un bon dinar, o abans, podeu vistar el Museu de les Papallones de Catalunya... molt recomanable".

diumenge, de març 26, 2006

Albarakah, a Barcelona

En Txerra Cirbián ens avisa: a qui no li agradi la cuina àrab, no cal que segueixi llegint.

Restaurant Albarakah. Carrer de València, 204. Barcelona (Barcelonès). Telèfon: 93.323.46.51. Horari: de 13.30 a 16.00 i de 20.30 a 0.00 hores (tanca dilluns i diumenge nits). Divendres i dissabte hi ha una noia que balla la dança del ventre, cap a les 23.00 hores. Preus: de 15 a 20 euros per cap; menú de migdia, 9 euros. No té pàgina web, pero en podeu trobar informació a aquests enllaços: Accua.com, BarcelonaGusto.com, La Netro, BCN Restaurants y sobre tot Karakia, l'espai de TV-3.

Us confesso que va ser un metge sirià el que me'n va parlar. Els propietaris són un jordà i una catalana; els cuiners tambè són jordans i hi ha un cambrer libanès. Quan entres passes per davant la cuina i veus el que fan. També es veu, per exemple a l'Ugarit, a Gràcia, que és potser un dels millors en relació qualitat-preu, encara que és molt repetit i serveixen massa ràpid (bé, ja us en parlaré un altre dia).
Vam preguntar què podiem prendre i ens van aconsellar un mazzah, un combinat d'entrants: platets petits amb humus (puré de cigrons), mutable (puré d'albergínies), sadjiki (crema de iogur amb cogombre), fulles de parra amb arrós...
Encara que el seus millors plats de segons són de carn, sobre tot, de xai (xix-kebah, per exemple; també el xix-taouk, de pollastre; o la carn picada o kefta), nosaltres vam optar per un burgol, un plat de sèmola de blat iraquià amb verduretas que era boníssim.
A l'apartat de vins, la carta era correcta i no massa llarga. La mestressa ens va sugerir un Ksara, un vi negre libanès que ha tingut alguns premis. Va ser una sorpresa agradable: suau i potent.
L'amo ens va convèncer de prendre un parell de pastissets àrabs, i va encertar: eren bons, dolços i gens empalagosos.
Vam pagar uns 36 euros i abans de marxar, va sortir la noia que ballava la dança del ventre. Increïble poder ballar en un espai tan petit, però ho va fer i molt bé. A les senyores que hi havia els va agradar molt, i als senyors també :)

dijous, de març 16, 2006

El Pigal o Casa Kiko, a Llessuí

L'Alfons Dolsa ens recomana un altre restaurant de la seva comarca, el Pallars.

Restaurant El Pigal-Casa Kiko. Carrer Únic, s/n. Llessuí (Pallars Sobirà. Lleida). Telèfon: 973.621.727. No té pàgina web. Tanca el dimarts a la nit i el dimecres, menys els ponts i els mesos de juliol i agost. A l'octubre tanca la segona quinzena. L'horari de cuina és de 13.00 a 16.00 hores i de 20.00 a 0.00 hores. El lloc està adaptat per a persones disminuïdes i té aparcament propi. Ofereix cuina catalana amb un preu mitjà d'entre 15 i 25 euros.

A la xarxa podem trobar alguns comentaris.
Per exemple, a Foros.viajar.com diuen: "El servicio es sencillo y afable, siempre de la mano de Kiko. Con una carta a base de productos de la tierra, alioli de membrillo, cordero, ternera, un estofado de jabali memorable, y ahora en otoño mucha seta, ... y que poco a poco empieza a introducir nuevas variantes. Como por ejemoplo el filete al foie con setas, donde realmente esta más delicioso el filete que el foie, pero es que a cada sitio lo suyo. Realmente para quien le guste la comida consistente típica de montaña, un sitio más que recomendable."

I a La Netro destaquen de la seva cuina els bolets per les seves amanides els pollastres "de corral" i productes de la zona per a la seva "pierna de cordero y filibertos".

dimecres, de març 15, 2006

Cal Papa, a Pontons

En la primera consulta de restaurants de la llista, en Benjamí Villoslada va citar aquest local.

Cal Papa. Carretera de Santes Creus, s/n. Pontons (Alt Penedès. Barcelona). Telèfon: 93.898.70.53. No té pàgina web ni correu electrònic.

I en Benjamí ens el va recomenar amb aquestes paraules: "A jo m'agafa enfora, però quan vivia al continent m'escapava un parell de cops l'any a Cal Papa, Pontons. Si no ha canviat, era un festival".
I avui mateix (15/3/2006), ha afegit: "Fa molt, tant com 10 anys. Aleshores eren 40 euros per cap i seure. Començaven a portar plats i plats i més plats de marisc (només el salmó fumat, pernil, endívies i succedani de caviar queda fora la definició). Tants que feia basarda. Sense cap preparació especial, tret de la vieira: bull amb llorer. No era sempre igual: podia haver-hi percebes, cargols punxents o no, depenia del que hi hagué al mercat, suposo. Les boques i la vieira no faltaven mai."
I l'apunt: "Al final et portaven bosses per endur-te el que sobrava... però en el nostre cas no sobrava!"
Com saveu, aquestes sugerències són les millors, perquè són les viscudes. De fet, a la xarxa no n'hi gaires referències.
Algunes dades turístiques del poble es poden trobar a Alt Penedès.net i a Troc.com, on expliquen que Pontons és el poble més alt de la comarca (632 metres), per exemple.
I un mapa per anar-hi, a Via Michelin.

En Manuel Julià, avui (15/03/06) diu:

Hola, sobre el que esteu dient del restaurant Cal Papa de Pontons us voldria dir que jo hi vaig anar fa molts anys, i era això que dieu que donen molt de menjar, sobretot marisc bullit, etc, i que després et donen la bossa per emportar-te el que et sobrava.

Però l'altre dia un amic meu que coneix el restaurant em va dir que fa un temps es va morir el pare, que era el que portava el negoci, i que ara el porta el fill, i la cosa sembla ser que ha baixat bastant en qualitat. Només us volia dir això perquè de vagades les coses van canviant i allò que abans era bo al cap d'un temps ja no ho és tant.

Ah, i felicitacions per la web dels restaurants, crec que ens serà molt útil.
Gràcies

En Benjamí, respon:

Vaja, aquell home era l'ànima del negoci, sí. Va morir jove, idò :(

En anar-hi quatre companys carpantes de l'empresa del Vendrell --amb qui encara col·laboro, tele-col·laboro-- i acabar-nos-ho tot, l'home es picava i portava uns quants plats més :)

dilluns, de març 13, 2006

Can Lluís, a Barcelona

Aquest restaurant és una altra recomanació personal d'en Pere Castells.

Restaurant Can Lluís
. Carrer de la Cera, 49. Barcelona (Barcelonès). Telèfon:93.441.11.87. De dilluns a dissabte, de 13.00 a 16.00 y 20.30 a 23.00 hores. Tanca diumenges.

És un bon restaurant, situat al Raval, al carrer on va néixer en Peret, just davant del Mercat de Sant Antoni. És millor reservar o anar-hi d’hora: em va semblar increïble la cua que hi havia al marxar. No és pas un restaurant dels que en diuen de pas; s'ha d'anar-hi.
Hi ha poques taules, molt bon servei i una excel·lent carta, principalment i molt recomanable el Suquet de l’Avia, una espècie de sarsuela de peix amb estil propi.

A l'apartat Barcelona m'enamora, del web de l'Ajuntament de Barcelona, l'actriu Amparo Moreno diu el següent: "Tinc el meu restaurant entranyable: Can Lluís, al carrer de la Cera, on sempre hi ha anat tanta gent del teatre. És fantàstic veure com la gent del barri es barreja, taula a taula, i d'una manera tan familiar, amb els actors més famosos del país, i, fins i tot, unes quantes estrelles de Hollywood."
I el web BCN Restaurantes afegeix: "Es un clásico del Raval, con ambiente familiar y popular, y punto de reunión de artistas, escritores y bohemios. El secreto de su popularidad es la comida casera que hacen las mujeres de la casa. Acogen ocasionalmente exposiciones de pintura y fotografía. A mediodía, buen precio (menú, a 6 euros). Sale en Le guide du Routard. Platos destacados: lentejas estofadas, churrasco, fricandó de ternera, pescado del día, berenjenas gratinadas y canelones de bacalao".

Fonda Sala, a Olost del Lluçanès

El company de la llista Joan Lluís ha fet aquesta recomanació:

Fonda Sala. Plaça Major, 17. Olost del Lluçanès (Lluçanès).
Telèfon 93.888.01.06. Pàgina web: www.fondasala.com. Correu electrònic: info@fondasala.com

"És a uns 20 kilòmetres de Vic, al Lluçanès (encara que per imperatiu legal som comarca d'Osona). Com diu el llibret Osona, terra de cuina, el seu chef, en Toni Sala, és el referent indiscutible de la nova generació de cuiners osonencs. La caça i el celler l'han fet famós. Te una estrella Michelin".
En Joan Lluís afegeix: "Jo en faria dos divisions: la del menú de diari i la part de la gran cuina.
Per els dies de cada dia també te un menú variat i be de preu. Un exemple, avui, dilluns, 13 de març (13/3/2006): amanit, canelons, bacallà i macedònia. Vi, aigua i pa, sense cafè, 8 euros. Poques ocasions he tingut per anar a la part que jo en dic de gran cuina i totes convidat per tant no sé com les gasten en la factura però sí que queda el bon record dels plats."
"Finalment i com anècdota, us diré que per les festes del poble fan una xocolata desfeta [per la gent que fa una caminada de 20 kilómetres] que sempre fan curt i si no t’espaviles et quedes sense... Com podeu suposar la Fonda Sala es el restaurant del meu poble, Olost, però si en parlo bé no es per amor de mare".

Precisament la Guia Michelin comenta: "Especialidades: ensalada de alcachofas y vieiras marinadas y su royal del coral aliñado con aceite de trufa; milhojas de lubina y trufa, con láminas de patata del buffet y compota de cebolla (enero-marzo); lomo de liebre mechado con cerdo ibérico al agridulce y puré de boniato (octubre-febrero)".

Udon, a Barcelona

Dels quatre restaurants que l'Alfons Nonell va recomenar el 22 de febrer (22/2/2006), el segon era un japonés. Últimament n'hi molts, encara que de bons, bons, no massa.

Udon. Carrer de la Princesa, 23.a Telèfon: 93.310.59.69. Horari: de 13.00 a 0.00 hores (tanca dilluns i diumenge nit).

L'Alfons va dir: "És un restaurant de cuina japonesa. Però no és el clàssic japonès. Preparen woks, sopes i tempures de verdures. Mooooolt agradable i espaiós. Entre setmana em sembla que fan menú."
Bé... A la xarxa hem trobat alguns enllaços.
A La Netro expliquen això: "Diseño joven, detalles de confort, cocina rápida pero de calidad y noodles (fideos orientales). Estas son las señas de identidad que lo caracterizan. Además, ensaladas, arroces, tempura, cuatro cervezas niponas y sake. Precio: menos de 15 euros".
Al bloc Buenoparacomer, expliquen que aquesta empresa és la propietària del restaurant del mateix nom de L'Illa Diagonal, i fan uns quants comentaris, bons, en general.
Un fan d'aquest cuina, Roger Ortuño, te una pàgina estil bloc, Comer Japonés, on diu: "Udon nace con la intención de ofrecer un nuevo concepto de restauración basado en los fideos. Se basa en el concepto casual food, el cual combina la filosofía de la comida rápida, rapidez y precio competitivo, con la calidad de la materia prima y el servicio de la cocina tradicional."
(Per cert, la foto és de la Barcelona-tourist-guide)

dissabte, de març 11, 2006

Expo 33, a Barcelona

En aquesta ocasió, en Pere Castells ens explica un dels seus restaurants favorits a Barcelona.

"Ahir (10/3/2006) vaig tornar, després d’anys, a un restaurant dels que considero molt bons. Bé, de fet es més bar que altra cosa, però es d’aquells llocs que porto sovint a gent i quedes bé".

Restaurant Expo 33.
Carrer de Lleida, 33. Barcelona. Barcelonès.
Està al costat del Palau d’Esports i del recinte de la Fira de Barcelona, a Montjuïc.
No puc donar dades de web ni telèfons: n’he buscat i deu estar a nom del propietari... normal, tractant-se de un petit local. No consta com a restaurant a cap guia... Millor, més proper, més nostre.
Te poques taules, unes 10 o 15. L’han reformat, li han rentat la cara, tot i que continua tenint el sabor de tota la vida. Taules de fòrmica amb mantells de paper.

Hi ha un únic menú, per 10 euros: 4 plats de primer i 4 de segon. Però el que fa que hi torni cada cop que estic a la zona són les seves escarxofes fregides!! No n’he menjat en lloc com aquí. Son escarxofes tallades en lamines fines i enfarinades i fregides amb oli prou bullent perquè no quedin olioses. Torrades, gens amargues i saladetes. Així de senzill: delicioses, extraordinàriament exquisides.
Fregir és un art: no tothom en sap... I lo mes important: l’oli, que no està contaminat per altres productes amb sabors desagradables.
Després, un bon tall de carn amb patates, o el que vulguis, seguit d’unes maduixes amb moscatell. És el que vaig menjar ahir. He dit maduixes, no maduixots, i també es notava en el gust.

Es un restaurant dels de cuina de mercat: si el que hi ha no és bo, no s’ofereix. Ahir no ni havia prou escarxofes bones i van complementar amb rodanxes de albergínies fetes d’igual manera. És com estar a casa, amb tota la família: hi ha el pare, la mare i els fills, que serveixen la taula i et tracten amb aquella proximitat que et fa sentir a gust.
No espereu un restaurant romàntic: no ho es. Hi ha d’haver de tot i aquest es el típic restaurant que, si anéssim a qualsevol altra ciutat, voldríem trobar, sempre que estiguem al costat del lloc, està clar. No s’ha d’anar expressament; no cal fer excursions, però val la pena tenir-ho en compte si estem als voltants.

(*) Es pot fumar.

Bar Pinotxo, a Barcelona

"Es fàcil, ho sé, però es tracta de recomanar llocs on hem estat i aquest es un dels meus favorits". La frase, correspon a en Pere Castells, que explica detalls d'aquest popular restaurant de Barcelona.

Bar Pinotxo o Pinotxo Bar
Mercat de la Boqueria, 66-67. Barcelona (Barcelonès). Telèfon: 93.317.17.31
El programa de TV-3 Cuines li va dedicar aquest espai.

Es un petit bar, petitisim, típic de mercat, que trobarem entrant a La Boqueria a ma dreta... es confon entre les desenes de parades en aquest mercat però es inconfusible, únic. Cuina de mercat autentica.

El regenta Joan Bayé, Juanitu pels amics i clients, els vertaders amics... tothom ho es, només estar-hi una estona, la que dura el dinar t’adones que tothom l’estima i el respecta. No cal que et conegui, sembla que tota la vida l’has tingut de veí. El seu somriure permanent t’ajuda a no estar sol.

No puc recomanar res en especial, no te carta, no te llista, ell es la llista. Deixar-se recomanar per ell es imprescindible, obligat...
- “Carn o peix?", et pregunta... "I per veure? Una copeta de cava?" Naturalment, t'hi pots negar... "Uns xipironets saltejats amb unes seques és el que et posaré", et diu ... i nari nan.

No demanis un entrepà de pernil, de truita i menys una pasta. Aquest lloc no es per això, no s’ho mereix... Digues que estàs en les seves mans, n'hi ha prou. Tant senzill com això...
Tot es deliciós, boníssim. No oblidem que estem en el mercat.
Per algunes publicacions i per mi també, el millor del món.

Web? Qui vol web, si el que funciona perfectament es el boca-orella-boca? Perque web? Li fa falta? La resposta es no. Però, si tot i així, en teniu dubtes, poseu "Boqueria" i "Pinotxo" a qualsevol cercador i tothom en parla, castellà, anglès, italians... Estic segur que es inevitable que al Japó també el coneguin.

Que faria en Joan si tingués un restaurant? No m’ho vull imaginar, però a vegades millor no tenir-ne. Perquè? El seu contacte directe amb la gent l'omple i en te prou per viure. És el que vol, viure. Hi ha algo millor que això?

Preu? A qui li preocupa el preu (no és car). Anar-hi no en te. Potser un llibre el podria descriure. Tota una institució.

divendres, de març 10, 2006

Lluís de les Moles, a Barcelona

En Miquel Ferrer i Serra de Gayeta es va apuntar ràpidament al joc de la llista, el passat dia 22 de febrer (22/2/2006)i va afegir aquest restaurant, tot un clàsic. Un joc al que la Joana Serra de Gayeta li va donar un toc simpàtic: "Ei! I no m'hi has duit?", amb un somriure virtual.

Lluís de les Moles. Carrer de les Moles, 25. Barcelona. Telèfon. 93.317.58.66. No té pàgina web ni correu electrònic. De dilluns a dissabet, de 13.30 a 16.00 hores; tanca diumenges.

En Miquel ens va dir el següent: "Hi és devora la plaça de Catalunya, fan un menú els migdies per 15 16 euros i és bonissim, us recomano el timbal d'ou fregit..."
Amb molt bon criteri, ens ha fet arribar aquest enllaç i aquesta informació, extreta del programa Cuines, de TV-3:
"Buscant per internet he trobat aquesta web. Hi diu: La decoració, estudiada al mínim detall, ens imbueix un ambient minimalista i els seus colors ens evoquen el sentiment de netedat i modernitat, mirall del moment actual.
I jo afageixo : fan un menú als migdies (al vespre no ho se pas), però crec que surt per uns 15 o 20 euros, ja que hi ha plats que tenen suplements. Pots triar entre uns 8 primers i uns 8 segons; a partir de les 14.00 hores és força ple. És millor reservar. Com us vaig dir, recomano el timbal d'ou ferrats" (foto i recepta, dins aquest enllaç).

La fitxa del programa afegeix: "La personalitat del jove cuiner d'aquesta setmana també es veu reflectida en la carta, fruit de la recerca i de l'ús de matèries de temporada com poden serels ocells. Així doncs, podrem veure com es prepara una amanida de guatlles amb llenties, uns pollastrons rostits amb bolets i cebetes, una cua de toro amb vi negre, uns peus de porc a la parisenca o un timbal d'ou ferrat amb patates i pebrots del piquillo".

Al web BCN Restauranteshi diu: "La apuesta de este restaurante es un menú de mediodía completo y cuidado, con productos de temporada, creatividad en la cocina y buenos precios. El lugar es elegante pero las mesas están un poco pegadas y puede ser algo ruidoso. Los platos varían a menudo." I cita com a plats destacats: "Ensalada tibia de codornices con lentejas. "Timbal" de huevos fritos can patatas de sartén, pimientos del piquillo y salsa de jabugo. Pies de cerdo".

dimecres, de març 08, 2006

La Dolça Hermínia, a Barcelona

L'Alfons Nonell va recomenar el tercer restaurant, el dia 22 de febrer (22/2/2006).

La Dolça Hermínia. Magdalenes, 27. Barcelona (Barcelonès)
Telèfon: 93.327.06.76.
No té web ni correu electrònic. No es permés fumar. Al migdia ofereix menú per 7,90€.
Horari de cuina: obre tots els dies, de 13.00 a 15.45 i de 20.30 a 23.30 hores.
L'Alfons va dir el següent: "És al principi del carreró que surt de la confluència entre Via Laietana i el carrer Comtal (no sé el nom del carreró). Bona cuina per uns 20 a 30 euros. Us en recomano la fideuà i les postres de Tim Baon".
I l'Albert Que en va afegir: "És el carrer Magdalenes! La Dolça Hermínia és del grup del Les Quinze Nits (a la plaça Reial), La Fonda (al carrer Escudellers), L'Hostal de la Rita (carrer Aragó) i així fins a 20 o 30 locals per tot Catalunya".
Anex de l'Albert, incorporat el dia 9 de febrer (9/2/2006): "Ahir hi vaig anar a sopar. Tres persones, de carta, sense vi ni cafès 55,55 euros. Les racions justetes, però el menjar digne i el servei ràpid i acurat. Un restaurant que pel preu dóna el pego".

Hem trobat un comentari de la crítica de gastronomía del diari El Periódico, Guillermina Botaya, fa uns quants anys, que va dir el seguent: "És l'èxit d'una fórmula inteligent. Tots ells són locals d'una oferta molt correcta a preus moderats i en els que s'han cuidat els agradables interiors".

Els companys de Webares en tenen una entrada a aquesta adreça.
A BCN Restaurantes diuen que surt a La guide du routard. Bona senyal.

A DNoche diuen: "En este espacio próximo a la decoración minimalista de otros restaurantes modernos podrás disfrutar de la comida de siempre servida con cierta originalidad. Probablemente, lo más curioso que encuentres sea la ensalada de champiñones crudos, verduras y queso fundido (...) Bastante concurrido y, si no vas tempranito, harás cola (...) Precio: 12 euros, aproximadamente."

I a La Netro afegeixen: "Ofrecen propuestas más que apetecibles: ensalada de nueces y gorgonzola, pastel de verduras para los primeros y como segundos sepia con albondigas, gallo al horno, confit de pato a la provenzal. A la hora de los postres también los golosos pueden recrearse ante el tiramisú de la Dolça Herminia, el yogur con frutas y miel, el crep de manzana con crema, la fondan de mousse de chocolate. En cuanto a su decoración es muy atractiva, en el segundo piso se abre un balcón que le da al comedor un aire romántico y particular".

dimarts, de març 07, 2006

Can Traver, a Bigues i Riells

A la població de Bigues i Riells, en el terme de Bigues (Vallès Oriental), es troba situat el Restaurant Can Traver, una casa de pagès que data de l'any 1791. Des de fa 35 anys es dedica al món de la restauració.

Restaurant Can Traver
Can Traver, s/n. Telèfon 938 658 155.
Pàgina web: www.cantraver.es
Correu electònic: cantraver@cantraver.es
Tancat diumenge nit i dilluns no festius. Vacances entre el 3 i el 17 de juliol, ambdós inclosos. Salons per fumadors/no fumadors.

Ofereixen cuina catalana i mediterrànea, amb una carta que varia segons els productes de cada temporada. Entre setmana hi ha un menú de 9 euros, un de 16 euros i carta. El de 9 euros inclou un entrant (amanida o suc), un primer i un segon a escollir entre quatre plats cadascún, postre i beguda. El de 16 euros exclou l'entrant. El preu de la carta pot anar entre els 20 i els 40 euros.

Acostuma a estar sempre bastant ple, tant a diari com en festius. El servei és força ràpid, amb un tracte molt afable. L'aparcament és un camp d'oliveres amb capacitat per uns 400 vehicles, com es pot veure a la fotografia de l'encapçalament de l'article (clicar a sobre per engrandir). A l'entrada del restaurant hi ha un original rellotge d'aigua (clicar l'enllaç per veure'l), que actualment no disposa de les agulles però el seu funcionament permet contemplar com marca els segons.

dilluns, de març 06, 2006

La Gárgola, a Barcelona

En Xavi Batalla va proposar el tercer restaurant de la llista, el passat dia 22 de febrer (22/2/2006).

"Hola família! La meva aportació és La Gárgola."
Carrer d'Entença, 332. Telèfon: 93.321.21.11. Reservas: 902.28.20.28.

En Xavi deia: "Está al carrer d'Entença, al costat de L'Illa, abans de la Diagonal. És un lloc romàntic, amb espelmes i quatre reservats. Menú de 19 euros per sopar."
El seu text seguia així: "El passat dia 14 vam fer: 1er, patés; 2on, fondue de carn (gairebe un entrecote per persona, net i sense res de greix ni os; 3er, postre a compartir; beguda, un Raimat Abadia Clos 2001, més aigua... Tot, per 58 euros dos persones".

A aquest web, La Gárgola diu: "Especialitzat en cuina catalano-francesa, en aquest restaurant degustaràs diversos tipus de fondues i raclettes. I com plat especial, el fabulós steak tartare, confeccionat amb els millors ingredients, tots de primerísima qualitat."
Pel que hem llegit, sembla tenir un bon menú per 18 euros.